Enric I. Canela

Molts sabeu, subjecte a les limitacions de l’escàs temps que em deixa la feina, que procuro parlar de tot el que té a veure amb les universitats i la recerca, però naturalment tinc les meves prioritats: per davant la UB, després tot allò que té a veure amb la universitat i la recerca a Catalunya i al final, la resta. En aquest cas, m’interessa especialment la meva universitat i com treballarem per situar-nos on crec que ens toca ser.

En aquest cas, prenc com a referència un article: ‘Global universities’ – A future for the many or the few? (és un article del mes de març). Diu que les universitats de Monash, australiana, i la de Warwick, britànica, han signat una nova aliança per consolidar-se com a universitats globalment connectades (això va ser al febrer, podeu veure també aquest article).

Els dos rectors manifesten que estan disposats a millorar la reputació de les seves institucions a nivell mundial i assegurar que ambdues universitats estan en condicions de competir en un entorn canviant de l’educació superior.

En un article conjunt, els dos rectors proporcionen més informació sobre les raons per a l’aliança. Prediuen canvis sísmics a la influència global i l’estructura de l’educació superior (i d’altres sectors) en els pròxims 20 anys, i preveuen l’aparició de quatre models d’universitat.

El primer model inclourà d’unes 30 prestigioses institucions de recerca i docència que seran convidades a establir “operacions de boutique” en països receptors, sense cap cost.

El segon model constarà de 50 o menys sistemes d’universitats fortes en recerca, globalment connectades, que desenvoluparan recerca i formaran graduats a través de molts llocs del món – aquest és el grup que les universitats de Warwick i de Monash volen formar part, o fins i tot crear, com a primers proponents.

El tercer model integrarà les institucions petites, especialitzades, que són conegudes arreu per alguna destresa específica.

El quart model consistir en una massa indiferenciada de la resta de les universitats: Massa d’institucions que fan ensenyament de masses.

Cal dir que jugo amb coneixement previ al que diu aquest article ja que vaig escoltar al rector de la Universitat de Monash, Edward Byrne, que és president del grup dels vuit (Go8), i que en la reunió del desè aniversari de la LERU ens va parlar d’algunes d’aquestes coses.

Al meu entendre és una visió simplista del futur, però, en qualsevol cas, adequat per reflexionar. Jo, sense cap dubte, amb el risc de semblar elitista, defenso clarament ser en el primer grup, sense deixar de banda l’objectiu d’anar una mica més enllà i no oblidar que formem part d’una societat que ens necessita. Teòricament hi som pertanyent a la LERU, però per ser considerats plenament ens cal enfocar molt bé els nostres objectius i millorar els resultats. La meva percepció és que el rector està fermament decidit a aconseguir-ho, crec que les coses estan clares i que ho farem, però la feina serà dura.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació