Enric I. Canela

El ministre Wert passarà al llibre de rècords Guinness. Avui s’ha produït un fet extraordinari. Mai no havia passat. Els rectors han acordat no assistir al Consell d’Universitats i han plantat al ministre José Ignació Wert per no posar a l’ordre del dia el Reial Decret de mesures urgents de racionalització de la despesa educativa. Mai a la història no s’havia produït un fet així.

Del ministeri diuen que el ministre Wert ha acudit a la cita a les quatre de la tarda i si té algú amb qui reunir-ho farà i si no tornarà al seu despatx. La presidenta de la CRUE, Adelaida de la Calle, s’ha presentat a la cita i ha mantingut a porta tancada una conversa amb el ministre durant 10 minuts, i en sortir no ha fet declaracions. Aquestes fonts indiquen que no es modificarà l’ordre del dia i afegeixen que els rectors coneixen perfectament el decret perquè el ministre li ho va detallar la presidenta i als dos vicepresidents de la CRUE en una trobada que va mantenir amb ells en el ministeri dies després de l’aprovació del text en consell de ministres.

Manifesta el ministre la seva infinita sorpresa davant la plantada dels rectors en el Consell d’Universitats i ha afirmat que, amb aquesta decisió, porta a preguntar-se si són conscients de la naturalesa dels problemes d’aquest país. No obstant això, el ministre s’ha mostrat obert al diàleg, que no negociació, sobre el desenvolupament reglamentari de les mesures d’estalvi que afecten les universitats. El ministre s’equivoca del tot saltant-se el Reglament del Consell d’Universitats. Els rectors havien demanat al ministre tractar aquest tema (veure Els rectors espanyols volen reunir el Consell d’Universitats per tractar les mesures Wert).

Els rectors, com he comentat alguna vegada, actuen sempre amb una política “suau”, de consensos, a vegades dic “política vaticana”. Anar fent sense trencar ponts. El ministre no ha entès que ha d’explicar les coses als rectors que després han de donar la cara. Les universitats exigeixen als seus rectors que estiguin amatents i argumentin les opinions de la comunitat.

És cert que el ministre té el suport formal del seu partit i allò que porti a les cambres serà aprovat, però potser no s’adona que sense la complicitat dels rectors l’única cosa que aconseguirà és un conflicte social. És absolutament imprescindible que qualsevol reforma es porti, si no pot ser amb l’acord, amb el permís de les màximes autoritats de la universitat. Així es tanca la porta a les complicitats. Massa mal ambient.

El principal problema rau en què el ministre no podia sortir després d’un consell de ministres i dir les coses que va dir sobre les universitats per justificar determinades mesures (veure Reforma de la universitat: obligada però un diagnòstic esbiaixat). Jo crec que tots els rectors poden comprendre que calen mesures de millora i d’estalvi, però no se’ls pot llençar als lleons aprovant unes mesures sense una mínima comunicació prèvia. Ells s’hauran d’enfrontar amb vagues i tancades. Aquest ministre pot no conèixer la universitat, però té la possibilitat d’informar-se abans. Crec que els errors del ministre s’han mesclat amb una manca de mà esquerra de la presidència de la CRUE. La política és un art. Ja veurem com acaba això.

La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) han fet un comunicat:

La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), reunida en Assemblea General, el 4 de maig passat a Múrcia, va decidir sol·licitar, amb data de 7 de maig, la convocatòria d’un Consell d’Universitats Extraordinari, amb un únic punt en l’ordre del dia: analitzar i debatre el Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, davant l’enorme preocupació que suscita la seva aplicació a les universitats. Aquesta sol·licitud va ser subscrita, a l’empara del Reglament del Consell d’Universitats, per 59 dels rectors assistents a aquella reunió, ja que anteriorment havia estat demanada per la presidenta de la CRUE i no havia estat atesa.

Sorprenentment, es va convocar els rectors a un Consell d’Universitats ordinari, en el qual no figurava en l’ordre del dia el punt central de la seva sol·licitud i en el qual s’havien incorporant, en canvi, diversos assumptes de tràmit. Així mateix, s’havia omès el punt de torn obert de paraules, amb la qual cosa s’entenia que es pretenia evitar la reflexió i el debat.

Tot i això, la CRUE, en un nou intent de buscar solucions per iniciar el diàleg que tant ha sol·licitat, va transmetre al ministre d’Educació, Cultura i Esport la voluntat d’assistir a aquest Consell d’Universitats, previst per avui, dia 23 de maig, sempre que manifestés el seu compromís de convocar l’esmentat Consell d’Universitats Extraordinari per tractar sobre el Reial decret llei 14/2012. Davant el silenci i rebuig del ministre, incomplint el Reglament del Consell d’Universitats, els rectors han entès que es tracta d’una falta de respecte i d’atenció a tota la comunitat universitària, —als estudiants, als professors i al personal d’administració i serveis— i, per aquest motiu, decideixen no assistir a la sessió d’avui del Consell d’Universitats.

Finalment, davant la falta de resposta, els rectors sol·licitaran una reunió urgent amb el president del Govern espanyol.

3 respostes a “Els rectors en guerra amb al ministre Wert”

  1. […] Fa una estona he publicat un resum del conflicte entre rectors i ministre d’Educació, Cultura i Esport (veure Els rectors en guerra amb al ministre Wert). […]

  2. a 23 maig 2012 a les 11:40 Xavier Roigé

    L’actitud dels Rectors ha estat lloable i necessària. Ja no és tant per les mesures que s’apliquen sense conèixer la comunitat universitària, sinó per la manca de respecte institucional. Jo discrepo del tot de les mesures, però com a mínim un polític ha d’intentar explicar i raonar les seves mesures.I més, com dius, al que han de donar la cara davant de les mobilitzacions que s’estan plantejant…

  3. a 24 maig 2012 a les 6:50 Enric I. Canela

    Xavier,
    Efectivament. Per a mi el fet més greu és la manca de respecte. Va sortir dient coses falses davant l’opinió pública, tractant-nos de mantes.
    Als rectors considerant-los un zero a l’esquerra.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació