Propostes impossibles


Enric I. Canela

Pere Solà, catedràtic de Ciències de l’Educació, va ser el guanyador en el sector dels estudiants en la primera volta de les eleccions, celebrades dijous passat. El 31 serà la segona volta i definitiva. En el resultat ponderat va quedar per darrere del catedràtic d’Economia Ferran Sancho.

Pere Solà promet retornar l’augment del preu de les matrícules. Diu que caldrà buscar la forma de poder retornar a l’alumnat l’equivalent a l’augment de preu de les matrícules. En un comunicat, la candidatura detalla que “caldrà estudiar si es pot fer directament o com un programa de beques generalitzat a tot l’alumnat” i argumenta que la mesura és un atractiu perquè els estudiants escullin la UAB.

La proposta pot fer picar als estudiants, però alguna cosa no deu saber, o sí, Pere Solà. L’augment de les matrícules significarà una reducció equivalent de la transferència de la Generalitat. Això vol dir que si retorna els diners haurà de reduir el pressupost de la UAB. Per quadrar les xifres la UAB ha aprovat ja l’acomiadament de professorat temporal. Té un dèficit impossible de reduir sense acomiadar personal o incrementar ingressos. Si la proposta és reduir ingressos…

La mesura que proposa Solà pot ser molt atractiva, tan atractiva com impossible d’aplicar.

4 respostes a “Propostes impossibles”

  1. a 29 maig 2012 a les 12:55 Jaume

    Pot augmentar els ingressos per altres vies, com proposa en el programahttp://lanovauab.blogspot.com.es/p/una-universitat-economicament-viable-i.html
    Si es vol es poden trobar d’altres formes d’ingressos.

  2. a 29 maig 2012 a les 6:59 Enric I. Canela

    Hola Jaume,
    És cert que algunes mesures de les proposades són bones i profilàctiques, però altres són impracticables. Per exemple, el complement dels càrrecs acadèmics no es pot tocar ja que està al BOE. De totes formes aquestes mesures, aplicades les possibles, no són suficients. Fes quatre càlculs. El que representa un 50% més sobre les matrícules. Si això és la reducció que aplica la Generalitat, veig com a impossible la proposta. Vendre edificis ajuda un any, però un cop venuts… Les universitats europees, tret de les grans angleses, no aconsegueixen més enllà del 19% del pressuppost, de mitjana d’ingressos no públics, comptant les matrícules. Aproximadament el 80% és públic. Si això es redueix… No hi més camí que la matrícula.

  3. a 31 maig 2012 a les 10:51 Xavier Villalba

    Enric, Jaume,
    Efectivament, en té moltes, de propostes. Al meu entendre, la majoria són pur fum, com les que ja comentes tu, Enric (m’estranya que no hagi recuperat la proposta del nostre comitè de PDI que ‘exigia’ la transformació d’agregats en TU sense concurs). Un altre mitjà d’ingrés que proposa és alienar edificis cedits, cosa que com tothom sap és una font d’ingressos excel·lent, com demostra Bankia: vist el mercat immobiliari, no només no els podrem vendre i obtenir diners (no diu enlloc que pretengui vendre’s el patrimoni públic, o sí?), sinó que a sobre n’haurem de pagar el manteniment i les despeses, llevat que els cedeixi als seus votants en règim d’autogestió i okupació. L’únic que pot reportar algun ingrés extra són l’augment dels cànons, però caldrà calcular-lo sobre un conjunt d’ingressos que es va encongint anualment (projectes d’R+D, per exemple).
    No sé qui té a l’equip, però una mica d’assessorament i de coneixement no li vindrien malament, especialment si surt elegit.

  4. a 31 maig 2012 a les 7:23 Enric I. Canela

    Xavier,
    No sé com haurà anat, però a una universitat i pot anar bé un rector que trenqui alguns esquemes, que defensi reformes, però no que actuï com un anti-sistema.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació