Enric I. Canela

Llegeixo que la candidatura conjunta del biòleg britànic Gregory Winter i el patòleg nord-americà Richard A. Lerner ha guanyat el premi Príncep d’Astúries de Recerca científica i tècnica. El jurat els ha premiat per les seves aportacions decisives en el camp de la immunologia i, en concret, per l’obtenció d’anticossos de gran valor terapèutic, una part essencial del sistema immunitari amb una gran capacitat de reconèixer el propi organisme i defensar-lo d’agents externs.

El jurat ha destacat que Winter ha descobert la manera de modificar cèl·lules animals productores d’anticossos perquè puguin funcionar sense el rebuig humà mentre que la creació de biblioteques combinatòries d’anticossos de Lerner permet la construcció de repertoris immunològics molt superiors als que produeix el sistema immunitari humà.

Arran d’aquestes investigacions, conclou el jurat, ja és possible tractar malalties degeneratives i tumorals amb anticossos dissenyats específicament i obre noves vies per a la medicina personalitzada, la preventiva i altres publicacions com la catàlisi química.

Alguns membres del jurat han fet declaracions a la premsa. Per sort podem seguir sentint coses intel·ligents sobre recerca i innovació de qui va ser tant coherent com va poder. Cristina Garmendia, ha demanat que es preservin les condicions per protegir la ciència d’excel·lència, mitjançant el manteniment d’uns mínims que permetin que no hi hagi deslocalització del talent i que facin possible romandre i tornar a créixer. Segons la seva opinió, Espanya ha de ser creativa perquè no es pot permetre el luxe de perdre el que ha avançat en ciència, si bé ha reconegut que ara no és possible defensar una ciència de màxims. Així, ha instat a dirigir recursos de forma més específica als investigadors i als programes Ramón i Cajal d’aquells investigadors que Espanya no es pot permetre el luxe de perdre. Ha dit que desgraciadament la posició d’Espanya no és la d’Alemanya. Hem de treballar per fer entendre a la ciutadania que país sense ciència és un país sense desenvolupament i un país sense desenvolupament és un país amb una economia molt compromesa a curt termini. No podem arriscar en aquest sentit. Amb tot ha subratllat que afortunadament la política expansiva dels últims anys ha permès que el sistema de recerca estigui molt ben dotat des del punt de vista d’infraestructures, on, però, sempre es pot fer més. En concret, ha saludat que per primera vegada en la història Espanya ocupi la desena posició per l’impacte de la seva ciència i ha emplaçat a veure quin impacte pot tenir en l’economia i com transformar el potencial científic en econòmic. També que no li agrada posar-li etiquetes a la ciència i que quan és bona es transfereix molt bé i es transforma en economia sempre.

En termes similars s’ha pronunciat el professor Santiago Grisolía, Premi Príncep d’Astúries de Recerca científica i tècnica el 1990, que no ha descartat la possibilitat de proposar al jurat la redacció d’un manifest conjunt a favor de la ciència.

Com ell, el físic Juan Ignacio Cirac, guanyador del mateix guardó el 2006, ha assenyalat que, a diferència del que passa a Espanya, Alemanya no nota la crisi en el sector científic, que no ha vist reduïda la seva aportació. L’investigador ha afegit que hi ha preocupació per la situació d’Espanya i les perspectives bastant negres dels seus col·legues. Diu que no té molts missatges optimistes que transmetre’ns.

Al costat d’ells, el divulgador Eduard Punset, ha assenyalat que el necessari impuls a la ciència coincideix amb una altra reivindicació subjacent en la manera de pensar de molts espanyols i que es tradueix en que no és el moment de seguir demanant als de fora -Europa- que s’avinguin a les nostres condicions, de manera que s’ha mostrat partidari de crear nosaltres mateixos les condicions per adequar-nos a la nova economia i la nova societat global.

En darrer terme, Petra Mateos-Aparicio, ex presidenta d’Hispasat, ha apuntat que la principal responsabilitat dels ciutadans és no incrementar la desconfiança existent respecte a la situació econòmica actual i fer una anàlisi sensat de la realitat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació