Enric I. Canela

Avui La Vanguardia publica una entrevista amb el rector electe de la UAB, Ferran Sancho. L’entrevista té el grau de superficialitat lògic per a un rector electe que encara no ha pogut fer-se càrrec de l’estat real de les coses.

Ens quedarem amb una pregunta, referida a la manca de suport dels estudiants que va obtenir.

Aleshores per què no han confiat en vostè?
Principalment, perquè hi havia una promesa electoral d’una altra candidatura: la tornada de la pujada del preu de les matrícules. I cap de les altres tres candidatures ho havíem proposat, perquè no és viable. L’increment del preu de les matrícules que ha dissenyat el Govern no té com a objectiu augmentar el finançament de les universitats, sinó reduir el dèficit.

Malgrat la lògica poca concreció per als que estan implicats i a l’espera, recomano la lectura. Sempre és bo saber que pensa, fresc encara, una persona quan entra al càrrec.

7 respostes a “Ferran Sancho, rector electe de la UAB, dóna algunes pistes de la seva futura acció”

  1. a 03 juny 2012 a les 6:07 Xavier Villalba

    Enric,
    Sí, una entrevista ben poc aclaridora i falsament càndida. En primer lloc, això que diu del suport dels estudiants és una mitja veritat, perquè en Pere Solà va fer la promesa de retornar les taxes després de la primera ronda, quan el suport dels estudiants ja era aclaparador cap a la seva candidatura.
    A més, això que ha de veure com està la casa per dins és ben poc convincent si mires el seu equip. Hi té, en primer lloc, la Montse Farell, vicerectora de política acadèmica sortint, que es va fer famosa (i odiada) als consells de govern per la frase ‘si no podem fer Bolonya, farem Chicago’ per justificar grups de 120 i per renyar-nos als directors per aplicar l’EEES com ells mateixos ens van dir que ho féssim! En segon lloc, hi té el Juanjo Donaire, que s’ha passat dos anys auditant les plantilles i els plans docents dels departaments. El seu informe per a la rectora va ser la base de les retallades de personal del curs passat i de l’actual. Si ara ens vol fer creure que no sap com està la casa per dins… Una altra cosa és que no vulgui dir-nos de quin mal hem de morir.

  2. a 03 juny 2012 a les 7:39 Enric I. Canela

    Xavier,
    Tu coneixes el percal. Evidentment, com que no conec l’equip no puc opinar. De totes formes conèixer de debò les finances no és fàcil i si jo estigués en el seu lloc no parlaria gaire fins fer el diagnòstic econòmic real i haver-me entrevistat ambla presidenta del CS.

  3. a 04 juny 2012 a les 7:40 Martí

    Totalment d’acord amb en Xavier: els estudiants van recolzar en Pere Solà ja d’entrada (i jo crec que la famosa promesa va ser una patinada que tot el que va aconseguir va ser tirar professors enrere), i el nou equip podrà ser moltes coses, però nou no.

  4. a 04 juny 2012 a les 1:20 Xavier Villalba

    Enric,
    La prudència és important, sens dubte. Però en un context d’incerteses i amb el professorat deprimit (tu destaques, amb seny, la importància de ser optimistes), s’ha de ser clar, realista i il·lusionador (sense enganyar, esclar).

  5. a 04 juny 2012 a les 1:21 Xavier Villalba

    Martí,
    Està clar que les persones no són totes noves. Cal veure si seran capaços de governar de manera diferent. És com els equips de futbol, que cal un bon entrenador que col·loqui la gent on toca.

  6. a 04 juny 2012 a les 2:48 Martí

    A veure si hi ha sort!

  7. a 05 juny 2012 a les 6:28 Enric I. Canela

    Xavier,
    Vosaltres coneixeu millor el context, normal, i podeu donar opinió molt més fonamentada que la meva. Jo em moc, ja ho saps, pel que vaig llegint i escoltant. Amb tot, en el context que es troba aquest rector la prudència és bona (bé sempre). També que l’equip pot ser en part vell, però un rector que mana, mana molt. Pot ser ell qui marqui cap a on anar tot i tenir vicerectors que vénen d’abans. Jo com que en general sóc optimista, sempre ho aconsello.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació