Enric I. Canela

Jo no sé si al govern espanyol li queden moltes coses per destruir. Ara el darrer propòsit publicat és carregar-se el sistema de Recerca en base a la dieta Dunkan.

La secretària d’Estat de Recerca ha provocat un enrenou en el món científic. Ha publicat una carta Nature i entre altres coses ha dit que el sistema d’R+D espanyol no justifica pagar tants investigadors i que per enfortir el sistema de recerca cal aprimar-lo, pensa que cal tenir menys investigadors i millor pagats.

Diu que hem crescut molt en els darrers anys i que aquest creixement accelerat pot dificultar la gestió eficaç dels recursos, i que s’han creat institucions i funcions sobreposades. Diu que ara hi ha un centre de recerca en biotecnologia o un parc científic en gairebé totes les regions espanyoles. També diu que volen donar suport només els projectes realment competitius, que estan donant els seus fruits, o que mostren potencial de fer-ho a través dels darrers resultats. Diu que la competitivitat es convertirà en part del procés d’obtenció de fons estatals. Diu que anem a buscar recursos a Europa. Mescla coses ben correctes i diagnòstics ben fets amb propostes aberrants.

Ara toca reduir contractes del programes Ramon y Cajal, Juan de la Cierva i Torres Quevedo. Hi ha un total de 960 i ara oferiran 700-800 més ben pagats. Això sí, recordant a Einstein ens diu que la voluntat és la força més poderosa. O sigui que treballem sense diners i molta voluntat.

La Federacion de Jovenes Investigadores / Precarios ja s’ha afanyat a contestar el despropòsit de Carmen Vela amb una carta oberta. Una carta que subscrit sencera i que us recomano llegir. Poc puc afegir a un escrit tan ben argumentat.

Només un detall més, tenim un sistema de recerca envellit, només la substitució del professorat universitari que s’ha de jubilar requerirà la incorporació d’un gran nombre de científics ben preparats. Els tenim treballant a precari i sense condicions dignes, han d’emigrar. Això no passarà d’aquí 20 anys, passarà molt aviat, però la recepta espanyola és “ja veurem”. Potser si en lloc de criticar resultats, que es poden criticar, es preguntés si el model afavoreix obtenir-los bons, trobaria la solució. Potser si es replantegés si el model de finançament i organització, l’estructura funcionarial, són bons, veuria un far llunyà que la il·luminaria.

Sort que havíem d’assolir el 2% del PIB destinat a R+D en pocs anys. Queda clar que com que s’han fet tantes imbecil·litats, ara cal eliminar investigadors i destinar els espais destinats a recerca i transferència de tecnologia, construïts amb boja alegria, a casinos i bordells, igual va bé per al model d’economia del futur. Salvar la banca és fonamental, però salvar la recerca i apostar per la formació de nivell no.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació