Enric I. Canela

La Vanguardia publicava ahir un editorial: El ministre i els rectors. Crec que l’editorial recull prou bé el que pensem la majoria dels universitaris.

Els rectors d’universitat i el ministre Wert han recuperat les formes perdudes. Els rectors van poder argumentar davant el ministre les seves discrepàncies en relació amb les mesures d’ajust i amb la nova regulació de les beques (vinculades estrictament al rendiment acadèmic), cosa que en la frustrada reunió anterior no van poder fer, però Wert no va acceptar un sol canvi en el marc regulador que ha decretat. Wert només ha concedit als rectors una comissió mixta amb l’objectiu de “dissipar els dubtes tècnics” que el reial decret del ministeri, aprovat l’abril, ha despertat a la universitat pel que fa a la dedicació docent i investigadora del professorat.

Pel que fa a l’augment de les taxes, la més controvertida de les seves mesures, el ministre, com sembla ser ja norma en els governs d’Espanya en aquests temps de crisi, es va limitar a traspassar la responsabilitat a les autonomies, amb el cost polític consegüent . El Reial decret afirma que el preu de les matrícules ha de cobrir entre el 15% i el 25% del cost real dels estudis. Succeeix, però, que aquest cost pot ser calculat de diverses maneres. Cal incorporar al càlcul dels costos de la recerca o només els de la docència? Assetjada pel estrangulament econòmic, la Generalitat ja ha avançat la resposta: no comparteix l’afirmació del recent estudi de l’Observatori del Sistema Universitari, segons el qual els alumnes catalans han pagat en aquest curs el 21,38% del cost dels seus estudis. El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, sosté que les matrícules vigents només arriben al 15% i que el Govern està disposat a acollir-se al punt màxim de la forquilla d’augment previst en el reial decret del ministre Wert. Consegüentment, l’augment de les matrícules universitàries pot aconseguir a Catalunya un 66%.

José Ignacio Wert ha suavitzat les seves formes. En la presentació del Reial decret esmentat va criticar, amb un vigor no exempt d’estridència, els usos i els resultats de la universitat espanyola i es va mostrar disposat a promoure profunds canvis. Per desenvolupar-los, només consultar una comissió d’experts. El xoc entre Wert i les universitats pot reaparèixer, per tant, en qualsevol moment. Un govern amb majoria absoluta està legitimat per desenvolupar les reformes que consideri oportunes, però, sent com és la governança universitària totalment autònoma, no sembla raonable desenvolupar una reforma a fons prescindint per complet de l’opinió dels rectors, que hauran de executar-la.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació