Enric I. Canela
Llegeixo que la rectora de la Universitat de Màlaga i presidenta de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyol (CRUE), Adelaida de la Calle, ha dit que en època de crisi la societat demana que el públic i el privat vagin de la mà.
Res original quant a la formulació però innovador quant a l’acció. Ho ha dit davant del l subdirector general de Santander Universidades, José Manuel Moreno. Malgrat les crítiques que es puguin fer al comportament dels bancs, cal dir que són de les poques corporacions que fan alguna cosa per la universitat. El grup Santander especialment. Curiós perquè per una banda són uns dimonis però per l’altra paguen moltes activitats universitàries sense que les universitats els donin massa cosa a canvi. Finalment els diners tothom els posa i els treu d’un banc o altre.
No pretenc jutjar als bancs ni fer un controvèrsia sobre el tema. Tampoc ser polèmic. No seré jo qui defensi comportaments com les preferents, els desnonaments o altres pràctiques, només assenyalo aquest fet, a les universitats ens tracten bé. No cobro de cap banc.
Això de que no treuen res a canvi es molt discutible Dr. Canela, es que aquests patrocinis no serveixen per captar clientela?
Jo em pregunto si les univesitats no reben massa poc per oferir en “safata de plata” els i les seves estudiants a aquestes entitats financeres? Fins i tot em pregunto si es ètic -en aquests temps en que la ètica esta tan poc de moda-?
PIFI,
El que els permet captar és la tarja associada al compte o els pagaments diferits o els pagaments de les nòmines, menys el pagament de proveïdors. Actualment la tarja, cas UB, no quedarà associada al compte, tret que ho sol·licitis especialment. És evident que qualsevol d’aquestes coses es negocia, però no diferent a com ho fa una empresa. Posem per cas El Corte Inglés. Negociarà, segur, però no li paguen segons què. Universia, l’exemple més gran, té un cost enorme. Segur que ajuda a la penetració del Santander, però no tinc clar que compensi.
Les universitats, com qualsevol entitat, necessiten els bancs. Necessitat per necessitat, millor que ajudin.
PIFI,
Aquesta és una polèmica antiga i no fa pas gaires anys, en plena polèmica per l’aplicació de l’EEES es va arribar a dir que els bancs (i les farmacèutiques, esclar, que si no la monja Forcades s’emprenya) controlarien els plans docents i les carreres que es farien o es deixarien de fer. Jo ja vaig fer la comparació amb el patrocini que fa el Banc Sabadell de l’Auditori de Barcelona o del Open de Tennis: dicten els bancs la programació musical o la llista de tennistes convidats? Sembla que no, encara que això no vol dir no que treguin avantatges fiscals i publicitaris. A la universitat passa, si fa no fa igual. Ara, si creus que no en treiem prou suc als bancs i que ens estem venent per un plat de llenties, ja m’explicaràs com és que no hi ha una cua de banquers a la porta dels rectors. Serà que el negoci no és tan espaterrant. De fet, el millor negoci és la gestió del pagament de les nòmines, especialment quan es queden els diners uns quants dies…
Xavier,
Efectivament, les nòmines, ara menys, però abans…