Enric I. Canela
L’ex-conseller Josep Huguet, que va ser responsable d’universitats en el Govern anterior, ha entrat en el debat de la governança universitària. Ell va més enllà. No parla d’un patronat que esculli rector, parla d’un model universitari en el que una sola universitat de Catalunya tingui diferents campus, i aquesta universitat tingui un patronat, que triaria rector, amb patrons escollits pel Parlament i la “societat civil”.
Comenta que el Govern anterior tenia una llei redactada que va deixar al calaix. Diu que era un model com el de la Universitat de Califòrnia. N’he parlat del tema al bloc.
Diu: Em fa por que si només són patronats per a cada universitat, el problema greu que suposa manar al conjunt de Catalunya no estarà solucionat.
Argumenta Josep Huguet: que no s’ha de confondre la supressió de les eleccions a cada universitat per escollir un rector amb la manca de representació democràtica en els campus, i ha sostingut que una cosa és el govern de la universitat i una altra el mecanisme parlamentari perquè la comunitat universitària pugui fer arribar les seves queixes i suggeriments a l’adreça.
Diu: Aquí això s’ha confós i en la universitat no hi ha divisió de poders, ha rematat el dirigent republicà, que ha argumentat que les universitats no són una torre d’ivori i es deuen a tota la població perquè és qui la finança amb els seus impostos.
No sé si va dir això, però em resulta sorprenent que li digui “poder” al mecanisme parlamentari (de les universitats) per fer arribar les queixes i suggeriments.
Seria interessant una lectura del context en el que funciona la Universitat de Califòrnia. Pensar que tenir una universitat és millor que tenir moltes no està basat en res sòlid. Anglaterra en té moltes, algunes líders. Massachusetts en té més d’una. El problema no és només el model. A cada lloc les coses mantenen una certa coherència. Si un mira com funciona la política al nostre país, pot deduir que la universitat no hauria de funcionar molt millor.
A mi em van ensenyar que abans d’endreçar la casa dels altres, mirés d’endreçar la meva. Allò que en català en diem: veure la brossa a l’ull de l’altre.
Enric,
aquest model californià, si llegim notícies dels USA, té ara mateix tants o més problemes que nosaltres. Increment de matrícules, pocs tenure-tracks, docència qüestionada, i en general pocs diners.
I a Anglaterra també canvien.
Hem de mirar no pas on són, sinó on estan anant per ser millors.
Miquel,
Jo no en sóc partidari. A més copiar per copiar no és una bona idea. M’agrada més el que fan algunes universitats continentals. Països Baixos, per exemple.