Enric I. Canela

Fa uns dies llegia un article de Miquel Solà que parlava de les prioritats en recerca a Catalunya. La reflexió és molt valuosa. Ens comenta que a Catalunya es dediquen molts recursos a la Biomedicina, mentre que pocs a altres coses.

Ens diu que és un error no dedicar més recursos als grans problemes amb els que s’haurà d’enfrontar la societat catalana els propers 25 o 30 anys. Posa èmfasi en l’energia, dedicar més recursos a la resolució del problema energètic.

Acaba dient: Catalunya tenim els investigadors preparats per fer aquest tipus de recerca. Només cal dotar-los convenientment i això és una decisió política, una priorització que implica a l’hora de repartir el pressupost destinar un percentatge més gran als temes energètics.

No entro en la discussió i l’argumentació de Miquel Solà em sembla molt adequada.

Jo sóc de l’àmbit de la Biomedicina, de la UB. Tampoc no veig que ens arribin diners. Els diners van als centres. Segurament Miquel Solà té raó, caldria posar més recursos a altres àmbits, però potser primer cal dedicar “més recursos” a la recerca. En aquest moment el pressupost de recerca de la Generalitat, el migrat pressupost malgrat els esforços, que reconec, per mantenir-lo, va als centres de recerca. Alguns obtenen resultats, altres ben pocs.

La filosofia és senzilla. Concentrar els recursos en pocs llocs i si pot ser que no siguin universitats, perquè no ens sabem administrar i no donen fruits. M’agradaria veure si posant els recursos que es posen en alguns centres en grups de la universitat, no s’obtindrien bons resultats.

El problema és que posant-los en grups de la universitat, la universitat sencera no milloraria gaire als rànquings, mentre que posant-los en centres petits i dedicats a un tema hi apareixen. Potser cal mesurar investigadors i grups i no grans col·lectius on es dilueixen les coses. Per altra banda, si els diners van a la universitat, òrgans centrals, hi ha el risc del cafè per a tots. Això diuen i no manca raó. Com deia abans, no cal donar-los als òrgans centrals. Quan demanem projectes de recerca a altres administració, miren el projecte, el grup i els seus resultats. Potser hi ha altres polítiques que ens anirien bé. Potenciar els bons grups de les universitats. Fins i tot seria més eficaç perquè no caldria mantenir les infraestructures.

Em fa l’efecte que estem massa en la política del màrqueting i no en la dels resultats. Segons com, la millor inversió per destacar acabarà sent contractar una bona agència de premsa.

Una reflexió de primers de setembre en un país en ruïnes.

4 respostes a “La millor inversió en recerca és el màrqueting”

  1. a 03 Set 2012 a les 11:30 Miquel Sola i Puig

    Moltes gràcies per fer-te ressò de la meva entrada! No he dit allà, però aprofito per aclarir que no treballo en el tema energètic però que em sembla una necessitat de país trobar-hi solució.
    Estic d’acord que caldrien més recursos en general. També estic d’acord que alguns grups (no tots) de les universitats podrien treure més suc als recursos que arriben a determinats grups dels centres CERCA. Potenciar els bons grups a les universitats seria sens dubte una bona política. S’ha intentat amb els grups consolidats però ha acabat essent molt poc cafè per a tothom.

  2. a 10 Set 2012 a les 9:30 Lluís Rovira

    Els centres de recerca CERCA obtenen prop de 2 euros externament per cada euro que la Generalitat inverteix en ells. Aquesta ratio, crec que espectacular, no deixa de ser una mitjana i per això en aquests moments s’estan avaluant externament tots els centres per veure quins contribueixen més a fer les coses ben fetes.
    Sobre aquesta base, el Govern podrà prendre decisions ben informades sobre els centres de recerca.

    Afegir també que jo també penso que a la Universitat hi ha molt valor i que invertint en determinats grups de recerca se’n treuria molt profit. Crec que caldria fer-ho. Potser l’aplicació d’algunes mesures de canvi de governança universitària ajudaran a que això sigui possible.

    I dir finalment que la dualitat centres/universitats és una mica artificial ja que pràcticament la totalitat dels centres estan ubicats a campus universitaris i tenen dins els seus organs de govern a alguna universitat. A més molts tenen professors universitaris com a investigadors adscrits al centre.

  3. a 10 Set 2012 a les 11:28 Enric I. Canela

    Miquel,
    Res, s’ho valia. Hi coincideixo totalment amb el que em dius. El tema dels SGR és per rumiar. Són diners de butxaca, serveixen per cobrir allò que rigidesa del ministeri no et permet i alguna cosa més, poc.

  4. a 10 Set 2012 a les 11:34 Enric I. Canela

    Lluís,
    És una mitjana alta i sé que s’està fent la feina. Imagino que tindrà conseqüències si pots actuar com creus. Bé el Govern amb el teu consell.
    També coincideixo amb que una millor governança a la universitat permetria millors resultats, però el tema de càlcul que es pot aplicar a CERCA no es pot aplicar a la universitat sense una estricta comptabilitat de costos i el Govern en això no ha fet encara el que caldria. Per les mateixes raons de la dicotomia, el tema de contribució en salaris no està clara. No és gens fàcil. Amb tot crec que el resultat 2:1 és molt bo.
    Segurament caldrà arribar a un sistema unificat on els centres estiguin adscrits a les universitats però alhora capacitat de gestió lligada al Govern (CERCA), com a mínim durant un període de transició. La dicotomia ens fa baixar en els rànquings internacionals.
    Un tema complex.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació