Enric I. Canela

Dissabte passat Dídac Ramírez va publicar un article de reflexió, universitari – polític. Es titula: Aprofundir la democràcia, afrontar la crisi. En reprodueixo una part especialment dedicada a la universitat,

Una mirada al futur amb esperança s’ha de basar en tres pilars fonamentals : per una part, el coneixement i la reflexió; per una altra, la divulgació i la informació, i, finalment, l’anàlisi d’alternatives i l’acció. La nostra societat depèn de la seva capacitat per reflexionar en profunditat, des de l’estudi i la investigació, des del pensament científic. També depèn de la seva preparació per formular les preguntes adequades i de les respostes de les quals naixeran després noves preguntes¿ Però, sobretot, depèn del seu rigor en els raonaments, de la defensa de les alternatives més eficaces i adaptades, del compromís del pensament científic amb les necessitats.

Aprofundir la democràcia, afrontar la crisi Una universitat amb recursos i autonomia és fonamental per superar l’adversitat més concretes i actuals de la nostra societat. L’educació, la universitat, acull en el seu si, funció social i gènesi de la generació, formació i divulgació d’aquest coneixement i rigor científic. La nostra societat és molt conscient del paper del coneixement, la formació superior, el pensament científic i humanista, les visions crítiques, l’anàlisi d’alternatives¿ Tot plegat com a camí per sortir de la crisi. El prestigi de la universitat com a institució centenària es reflecteix clarament en les opinions col·lectives. Una universitat activa, potent, independent i autònoma, amb recursos suficients, és la millor base per afrontar amb èxit la crisi. En aquest sentit és del tot necessari reforçar l’autonomia dels estudis superiors i gestionar molt bé els seus recursos en temps de dificultats, però és absolutament imprescindible definir la universitat pública com a prioritat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació