Enric I. Canela

M’ha cridat l’atenció el titular Josep Antoni Bombí: “Estic fart de sentir mentides” d’Orladiari. Recull una frase de Josep Antoni Bombí en la campanya pel rectorat.

M’ha sorprès molt llegir que Bombí ha criticat els vaivens del també candidat i rector en funcions, Dídac Ramírez, respecte a la situació econòmica de la UB. Segons Bombí, lluir de gestió econòmica un dia i al dia següent alertar d’un risc d’intervenció demostra una clara “falta de transparència i també de sinceritat”. No és propi de l’amic i company que conec.

Per això crec que Bombí, de bona fe, ignora un conjunt de coses, sobre el tema, cosa que em sorprèn en un candidat a rector, sobretot tractant-se d’un tema tan greu.

Reduir el dèficit de la UB que, si no recordo malament, va començar al 2003, no era gens fàcil. L’herència rebuda no era bona. Ramírez ha reduït el dèficit quan els ingressos provinents de la transferència de la Generalitat van caure en picat. Normal, si s’hagués seguit la inèrcia, era caure en més dèficit i això no va passar. El risc era greu. Això és una bona gestió. Especialment evident si es veu com ha anat el tema de les nòmines en altres universitats veïnes i els problemes de la UAB que va estar a punt de ser intervinguda.

El risc d’intervenció és real, existeix si no es fa una gestió econòmica molt acurada. M’explicaré, tot i que ja ho he fet algun cop.

L’article 16.2 de la Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 diu:

En el cas que una universitat pública liquidi el seu pressupost amb un romanent de tresoreria genèric negatiu, ha d’elaborar un pla d’estabilització pressupostària que determini les polítiques d’ingressos i despeses que aplicarà la universitat, amb la finalitat de corregir la situació d’incompliment d’equilibri pressupostari, en el termini que estableixi el departament competent en matèria d’universitats. Aquest pla d’estabilització pressupostària ha d’ésser aprovat pel Consell Social i s’ha de presentar al departament competent en matèria d’universitats en el termini de dos mesos a comptar de l’aprovació de la liquidació del pressupost en què s’hagi produït el romanent genèric negatiu.

La Disposició addicional vintena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, relativa a les Mesures de suport a l’estabilitat pressupostària de les universitats públiques diu:

1. Els plans d’estabilització pressupostària que han d’elaborar les universitats, d’acord amb la Llei de pressupostos i la resta de la normativa aplicable, s’aproven per resolució de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, i han d’incorporar, com a mínim, les mesures de regulació interna, execució i gestió dels ingressos i les despeses que permetin garantir el retorn a una situació d’equilibri pressupostari.

2. El rector o rectora, o el president o presidenta del Consell Social, havent escoltat el rector o rectora, poden sol·licitar al departament competent en matèria d’universitats l’assistència d’un comissionat o comissionada de comptes, nomenat per resolució de la persona titular d’aquest departament, que té la funció vetllar per l’execució i el compliment del pla d’estabilització i ha d’analitzar la situació econòmica financera de la universitat i les perspectives d’evolució; i que ha de retre comptes al rector o rectora, al president o presidenta del Consell Social i al departament competent en matèria d’universitats. El nomenament no pot comportar la creació de noves unitats orgàniques ni incrementar la despesa de personal.

3. El comissionat de comptes ha de rebre el suport del rector o rectora, del president o presidenta del Consell Social i del gerent o la gerent; i pot assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Consell de Govern i del Consell Social, sempre que se li requereixi o si ho considera necessari, amb la comunicació prèvia a l’òrgan.

El RD 14/2012 (Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo (veure per tenir una anàlisi Caldrà contractar professorat per aplicar les mesures d’estalvi dictades pel govern espanyol) diu , entre altres coses:

Les universitats han de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del primer de març de l’exercici següent.

En cas de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, el Consell Social ha de procedir en la primera sessió que celebri a la reducció de despeses del nou pressupost per quantia igual al dèficit produït. Aquesta reducció només podrà revocar-se per acord de l’òrgan, a proposta del rector, previ informe de l’interventor i autorització de l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma, quan les disponibilitats pressupostàries i la situació de tresoreria ho permetessin.

A tot això li podem sumar el Reial Decret 1483/2012, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada. En aquest decret es donen normes específiques dels procediments d’acomiadament col·lectiu del personal laboral al servei dels ens, organismes i entitats que formen part del sector públic. Està pensat específicament per permetre realitzar expedients de regulació d’ocupació (ERO) a les administracions públiques o empreses que en depenen a costa del personal no funcionari. Naturalment afecta a les universitats (veure anàlisi Temps de turbulències per a les universitats).

Jo crec que la lectura d’aquests textos legals ens pot donar una idea de la gravetat de la situació. Una mala gestió pot provocar la intervenció immediata i la conseqüència l’acomiadament de personal laboral, permanent o no, per equilibrar el pressupost de despeses al d’ingressos un cop minorat el dèficit.

La UB té encara part del dèficit heretat, menys que el que tenia quan Dídac Ramírez va accedir el rectorat, però dèficit (reducció = bon gestió), però si ara es fes nou dèficit (risc real si no es gestiona extraordinàriament bé) la intervenció es produiria (risc real). Alguna cosa sé de pressupostos i xifres universitaris, però qui dubti que miri la llei i els comptes.

És obvi que cal un rector que eviti acomiadaments, és a dir que no generi nou dèficit.

Per altra banda, Bombí ha dit: Ni podrem estabilitzar el professorat ni podrem fer obres. Bé, Dídac Ramírez ha promès seguir la mateixa política que fins ara respecte al personal (primer les persones). Concretament diu que es prengui com a exemple el que ha fet. Promet intentar mantenir els contractes i, en la mesura del que sigui possible, l’estabilitat, no estabilitzar a tothom. Tant de bo fos possible.

Crec que es pot estar o no d’acord amb el que proposa un altre candidat, però no acusar-lo de mentir, menys encara quan el que diu és ben cert.

Una resposta a “Bombí es confon acusant Dídac Ramírez de mentir”

  1. […] En un debat electoral sempre s’intenta treure les febleses de l’oponent i contrastar-les amb les fortaleses pròpies. Normal i lícit. Sobre la gestió econòmica i el risc ja vaig escriure un article fa uns dies (Bombí es confon acusant Dídac Ramírez de mentir). […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació