Enric I. Canela

Llegia que un grup d’estudiants de grau han presentat un recurs contenciós-administratiu contra la pujada de taxes universitàries a Catalunya davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’ha admès a tràmit.

El recurs, que jo ja coneixia, el va interposar l’Associació d’Estudiants de la UAB el 27 de setembre davant la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC i es dirigeix contra la Conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat.

A l’octubre, l’Associació de Doctorands i Becaris de Recerca (D-Recerca) va presentar una altra demanda. Ambdues associacions tenen intenció d’unir els recursos quan avanci el procediment.

De fet, tots dos col·lectius han fet una roda de premsa conjunta aquest dijous per presentar la iniciativa legal contra el Decret de Preus de 10 de juliol, que arriba després que s’hagin vist frustrades les altres vies de diàleg amb la Generalitat i les universitats.

El portaveu d’Estudiants UAB, Carlos Pérez, diu que el principal motiu de la demanda és que consideren que la pujada atempta contra el dret fonamental de la igualtat perquè Catalunya i Madrid tenen els preus més alts de tot l’Estat, situant-se com un dels països europeus més cars. També considera que impedeix el lliure accés als estudis superiors universitaris, i ha criticat la falsa progressivitat de les matrícules segons la renda perquè afecta pocs alumnes i la política de beques és insuficient.

El lletrat de D-Recerca, Lluís Orri, defensa que la Generalitat s’ha extralimitat en la interpretació del decret perquè considera que fa una aplicació abusiva per la part alta, el que implica que set de cada deu universitaris paguin un 50% més cara la seva matrícula.

A més, aquest altre col·lectiu també creu que pot dificultar l’accés a l’educació salvaguardat per la Constitució: És evident que tenen autonomia però no poden regular – el dret – desnaturalitzant-lo.

El portaveu de D-Recerca, Ricardo Graña, diu que els investigadors pateixen un doble greuge perquè se’ls considera estudiants i empleats alhora, de manera que han de pagar més per les taxes i els han reduït un 5% el sou.

Ha explicat que des de 2010 han patit una pujada de preus del 300%, corresponent sobretot a la tutela acadèmica, de manera que han passat de pagar uns 120 euros a pagar prop de 400.

Tot això s’explica sol. Només afegir que la política la marca el Govern, però que és imprescindible que la transparència sigui màxima. Quan parlem de preus públics relacionats amb el cost cal explicar i documentar molt bé les coses. Una cosa són taxes i altra són preus públics. Els preus públics requereixen explicar els costos. Després la política decidirà quin percentatge es paga per l’estudiant. Les taxes són una decisió política.

En el cas del doctorat, la tutela acadèmica pot costar uns 800 euros, els doctorands podrien estar pagant el 50% del cost. És això just i equilibrat? Potser alguns pensaran que sí, però si volem doctors perquè manquen, segons totes les comparacions internacionals, caldria finançar-los. Són un bé per al país.

Sempre igual, ens lamentem de la manca d’R+D, però fem per no tenir-la.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació