Enric I. Canela

Divendres escrivia Investigadors en estat de xoc en relació al canvi en la Resolució de 10 de gener de 2013, de la Direcció General d’Investigació Científica i Tècnica, per la qual es publiquen les ajudes i subvencions concedides en el quart trimestre del 2012 respecte a la d’anys anteriors. Enguany el finançament del nombre de projectes es retalla i el seu pagament passa de tres a quatre anualitats tot i que els projectes de recerca s’hauran de realitzar en tres anys.

El vicepresident de recerca del CSIC, Antonio Figueras, ha enviat als directors dels centres d’aquesta institució una carta exposant els aclariments sobre la insòlita i preocupant mesura recollides a la Secretaria d’Estat d’R+D+i. Diu la carta que, segons la Secretari d’Estat, si no s’hagués fet aquest reajustament podria perillar el pagament dels projectes.

Diu Figueras, que pel que sembla han inclòs la quarta anualitat per respectar el sostre pressupostari fixat per al departament per la Intervenció. Si no ho haguessin fet així es posava en perill la publicació de la resolució dels projectes aprovats, la qual cosa podria suposar que, en cas que Hisenda ordenés una nova no disponibilitat pressupostària, com la que va ordenar en l’últim trimestre del 2011, podria perillar el pagament dels projectes. Diu també que, segons li han dit, la publicació de la resolució significa un compromís de pagament que no estava segur fins aquest moment.

M’ho crec saben la sensibilitat del govern espanyol per la recerca.

De totes formes Carmen Vela, la secretària d’Estat, malgrat estar al govern del PP, és com Montoro i sembla que farà els possibles per avançar aqueta quarta anualitat als anys previs i normalitzar les coses. El gran problema és que la primera anualitat és miserable i si no es fa al 2013s’ensorraran molts grups.

En altres èpoques les universitats i centres de recerca podrien haver avançat els diners, però ara no tenen tresoreria ni per pagar les nòmines.

Per acabar-ho d’adobar, el govern espanyol va reduir les recursos que acompanyaven als projectes per contribuir a finançar les despeses indirectes d’aquests, els denominats popularment coma “overheads”. S’havia aconseguit que fossin el 21% dels projectes, ara seran el 17%.

No sé si acabaran arreglant alguna cosa. Mariano Rajoy que ara s’havia convertit en el paladí de l’austeritat mentre que Merkel defensa mesures de reactivació, podria canviar i defensar la combinació de l’austeritat amb mesures expansives. Normalment els conversos són els pitjors i això passa molt als polítics espanyols. Després d’anys de llençar els diners han passat a l’ascetisme militant. Sempre fan les coses tard i malament, quan tocava reduir, eren una potència econòmica i tenien la banca més sòlida. Ara que cal actuar en defensa de la reactivació estan abocant Espanya a la misèria.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació