Enric I. Canela

Ahir La Vanguardia publicava un article sobre universitats centrat en la UB (veure Quan les universitats sortiran de la UCI?). Avui, en basant-se en el contingut del citat article, publica un editorial sobre la UB:

Un dèficit global de 255 milions d’euros lesiona el present i el futur de les universitats catalanes. Dies enrere comentàvem aquí la situació de la UPC, a la qual cal atribuir uns cent milions de l’esmentada xifra, i recollíem algunes de les mesures que el seu rectorat estudia per reduir-la. Entre elles, la fusió de centres, la supressió de titulacions o la venda de patrimoni immobiliari. La UB arrossega també un dèficit voluminós -66 milions d’euros-, als quals cal afegir el deute de 105 milions del Parc Científic. Ara bé, l’anàlisi d’aquest deute permet una lectura esperançada. Mitjançant estalvis i retallades, la UB ha rebaixat un dèficit de 82,7 milions als 66 esmentats, havent tancat de manera equilibrada el seu últim exercici. I d’aquests 66, 54 corresponen a endarreriments en els pagaments de la Generalitat. En altres paraules, el dèficit atribuïble stricto sensu a la gestió de la UB es queda en dotze milions. Una altra cosa és la quantitat del Parc Científic, que es va engegar amb el suport del Govern central com a garant de facilitats creditícies, i que ara exigeix el retorn de la inversió inicial. En aquesta conjuntura, Dídac Ramírez, rector de la UB, descartava ahir la possibilitat d’un concurs de creditors. Fa bé. Semblant mesura no repercutiria positivament en el prestigi de la institució ni en la seva moral. I menys en aquests moments: la marca UB guanya pes en l’àmbit de la recerca, particularment en àrees com la salut. Ara mateix ocupa el quart lloc (primer entre les espanyoles) en la classificació de 1.401 universitats iberoamericanes que les ordena en funció de la seva activitat investigadora, establerta amb paràmetres de producció científica, ràtio de col·laboració internacional, qualitat mitjana, publicacions i ràtio d’excel·lència.

Les mesures de contenció de la despesa dutes a terme fins ara a la UB poden ser comprensibles, però tenen limitacions, més enllà dels quals danyen a l’entitat. La millor inversió sempre és la que té a veure amb les apostes de futur, i per aquí van els seus progressos en matèria de recerca. La UB ha aconseguit, en aquest sentit, una posició més que prometedora. El mateix Parc Científic, encara llastrat per la seva deute inicial, dóna ja un saldo positiu pel que fa a les seves activitats quotidianes; els seus actius estan valorats per sobre del seu deute. El camí és aquest. Passar el tràngol, buscar noves vies de finançament privat i potenciar una tasca investigadora que prestigia i els bons resultats ja s’estan perfilant.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació