Enric I. Canela

Albert Lamarca, company de professió, ha tingut dues deferències amb mi. La primera llegir un comentari meu en aquest bloc (veure Vendre bufandes a Senegal) i, tot elogiant-lo, dir que per això ha escrit un article al Bloc de de Jesús Alfaro, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat Autònoma de Madrid (l’article és Más sobre Valdecantos y el Informe sobre Universidades). La segona enviar-me la referència.

En el meu apunt em referia a l’estrany article del catedràtic de Filosofia de la Universitat Carlos III Antonio Valdecantos, publicat al diari El País: La burbuja universitària, en el que criticava el text Propuestas para la Reforma y Mejora de la Calidad y Eficiencia del Sistema Universitario Español elaborat per la comissió d’experts nomenada pel ministre Wert. Un article que, com comentava, en llegir-lo, no sabia si m’agradava o no. Una mescla d’acords i desacords. M’alegra saber que Jesús Alfaro va sentir sensacions anàlogues.

Després de llegir i pair l’article d’Albert Lamarca, reflexiu en la línia d’un bon professional del Dret, haig de dir que és cru i argumentat. Té tota la raó en la seva àcida crítica. Us convido a llegir-lo amb calma. Em quedo amb la serena agror del professor que ha dedicat molts anys de la seva vida i veu un carreró de difícil sortida causada per una crisi econòmica mesclada amb l’estupidesa d’alguns que no van preveure, en temps econòmicament millors, que calia preparar la renovació del professorat. Una agror que molts compartim veient com es fan informes i més informes per arribar a fer diagnòstics que tots coneixem i a fer propostes, unes millors i altres pitjors, que mai no porten enlloc i, com bé diu Lamarca, les coses que es fan s’han de fer a cost zero.

No m’oblido d’expressar una altra coincidència: el document de propostes de reforma feta pels experts supura centralisme.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació