Enric I. Canela

Josep Playà ha fet un bon article sobre la UPF, en el que també parla de les altres universitats de Barcelona. L’article posa de manifest les dificultats econòmiques per les que travessa la UPF, com la resta, però la diferència és que la UPF ha aprovat el pressupost i té un percentatge de dèficit menor que les altres universitats citades, no arriba al 10% del pressupost total. Ateses les circumstàncies, excel·lent.

També és cert que la situació de tresoreria, per culpa dels endarreriments en els pagaments de la Generalitat no és bona, potser pitjor que la de la UB. La part negativa que indica l’article és que s’ha vist obligada a acomiadar professorat associat, 400 persones.

El balanç de rector Josep Joan Moreso, que ara finalitza el seu segon mandat, és bo. S’ha enfrontat a més problemes que els seus antecessors i ho ha fet bé i la UPF està ben posicionada internacionalment. Moreso pot marxar orgullós i tornar a fer de professor amb la tranquil·litat de no deixar una herència enverinada al seu successor o successora.

Si la comparem amb l’altra universitat més ben posicionada, la UB, veiem que aquesta té una pitjor situació pel que fa al dèficit. El rector Ramírez es va trobar una herència difícil, un dèficit que anava augmentant des del 2003. Està controlat. La tresoreria complicada és millor i sostenible si el Mestre Yoda que ens il·lumina des de la hisenda espanyola no decideix ensorrar-nos definitivament. A nosaltres i totes les altres universitats de l’Estat espanyol.

La UPF va tenir la sort de néixer amb un model diferent que, en part, ha sabut preservar i no té les lloses històriques d’altres universitats. Això no li treu cap mèrit, però no es poden fer estrictes comparacions.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació