Enric I. Canela

M’ha agradat l’article que va publicar a el diari El País Pablo Salvador, catedràtic de Dret Civil, sobre la situació de l’Estat espanyol. Especialment quan al final diu “si ens deixen organitzar la nostra pròpia política universitària, d’acord amb línies estratègiques de política científica consensuades a Espanya i Europa, cada pal aguantarà la seva vela i ningú es cremarà els dits. Posi al poder els incentius i deixi triar a les universitats“.

Per altra banda, el començament de l’article que diu: “El 2010, el sistema universitari públic espanyol va obtenir 401 patents. Robert Samuel Langer, un investigador químic del Massachusetts Institute of Technology (MIT), tot sol, té 810, més del doble. Prenc la referència de l’informe elaborat per la comissió ministerial d’experts per a la reforma de la nostra universitat (Propostes per a la reforma i millora de la qualitat i eficiència del sistema universitari espanyol), un relat sensat, seriós i ombrívol sobre l’acadèmia espanyola“, m’ha fet anar a buscar unes dades que recordava però no exactament.

El Massachusetts Institute of Technology va liquidar a l’exercici 2012 uns ingressos de 2.990,3 milions de dòlars i unes despeses de 2.744,6 milions de dòlars. Aquesta universitat té uns 5.000 estudiants de grau i uns 6.500 de postgrau. Més 800 milions de dòlars corresponen al Lincoln Laboratory dedicat a la seguretat nacional i, naturalment, finançat pel govern americà. A banda del departament de defensa i el de salut, moltes empreses, de mida impensable a casa nostra, financen la recerca de MIT. Per donar una referència, el pressupost de la UB de l’any 2012 fou de 368 milions d’euros, en estudiants quintuplica el MIT.

No ho dic per l’encertat article de Pablo Salvador, però quan alguns indocumentats es posen a fer comparacions només demostren la seva ineptitud. També és cert que allà tenen Obama i a Espanya Rajoy. Obama en els seus discursos, i en el pressupost, té en compte la ciència, Rajoy … parla?

Una cosa és reformar la universitat per millorar i altre creure en el Reis Mags.

2 respostes a “La felicitat demana fixar-se objectius assolibles”

  1. a 25 març 2013 a les 8:50 manel

    “No ho dic per l’encertat article de Pablo Salvador, però quan alguns indocumentats es posen a fer comparacions només demostren la seva ineptitud. També és cert que allà tenen Obama i a Espanya Rajoy. Obama en els seus discursos, i en el pressupost, té en compte la ciència, Rajoy … parla?”

    I per què compara vostè Obama i Rajoy, com si fossin els responsables de l’estat actual de les universitats americanes i espanyoles, respectivament? Les americanes ja eren les millors abans d’Obama i les espanyoles ja anaven malament abans de Rajoy. Per quan una mica d’autocrítica des de la universitat? No són responsables de res?

  2. a 26 març 2013 a les 11:53 Enric I. Canela

    Manel,
    Comparo que els discursos i pressupostos americans estan a favor de la ciència i la recerca. Hagués comparat Bush i Zapatero o qualsevol. Si mireu els pressupostos, alguna conclusió es pot treure, no? Tots som responsables de tot. Tinc molts escrits denunciant el que no està bé, però la política econòmica espanyola s’ha basat en el totxo i el turisme i res en la ciència. Això no és culpa de la universitat. Si em donen diners i llibertat per administrar-los que em demanin responsabilitat. Si m’imposen unes normes absurdes sense diners, no.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació