Enric I. Canela

Mas-Colell en la seva compareixença a la comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament, ha quantificat que l’increment de les taxes universitàries i les retallades de sous i de personal realitzades per les universitats públiques ha permès a aquests centres compensar un 7% del 20% total (160 milions d’euros) que el govern ha retallat al sistema en el període 2010-2012. La nova política d’increment de taxes ha suposat aquest curs uns ingressos de 53,5 milions d’euros per a la Generalitat, que ha dedicat una quarta part d’aquesta xifra, uns 23 milions, a beques pròpies.

També ha reconegut que hi haurà més retallades a les universitats públiques perquè la situació econòmica i fiscal no millora, però no ha concretat cap xifra ni cap mesura.

Em considero bastant comprensiu davant la dura situació que afronta el Govern, davant la catàstrofe pressupostària, però crec quemes retallades comportaran l’ensorrament del sistema. Ara ho passarem malament, però els danys greus es veuran d’aquí uns anys. Els que vinguin darrere meu, parlo per edat, trobaran una universitat molt envellida, amb instal·lacions deteriorades per manca de manteniment, equipament vell perquè no el podem renovar, sense recanvi generacional que no es resoldrà amb uns pocs Serra Hunter. Hem aconseguit una universitat digna que no podrem conservar.

Ja sé que no es paguen les farmàcies, que l’assistència social fa pena, que la sanitat s’està deteriorant per moments… Conec les raons de la ruïna, però, francament, no sé on anem.

6 respostes a “La universitat es pot ensorrar”

  1. a 04 abr. 2013 a les 10:13 Antoni

    Doncs sí, tothom està molt pessimista a la universitat darrerament. No diré que no hi ha raons. Més que pessimista, amb por (sobre tot els que no són funcionaris). Perquè no ens centrem en el que som capaços de fer, i ens aïllem una mica del discurs derrotista del dèficit? El futur és millor del que ens pensem (P.Diamandis) i l’haurem d’escriure nosalters.

  2. a 04 abr. 2013 a les 10:23 Enric I. Canela

    Antoni,
    Ja ho fem. No crec que haguem deixat de fer el que podem fer, però la reflexió sobre el que quedarà… Sense alguna reacció no pararem la caiguda. I ho diu un optimista per naturalesa.

  3. a 04 abr. 2013 a les 10:39 Antoni

    Certament, el problema serà que potser els que no tenim la feina blindada per ser del funcionarat, haurem de tornar a l’estranger… i també hi comença a haver, dels investigadors estrangers de prestigi que es pretenen fitxar, que s’ho pensen dues vegades abans de venir, davant la cascada constant de retallades a tots els nivells. Esta bé voler canviar el model i assemblar-se al MIT, però caldria generar una mica d’il.lusió i no només cridar a eixugar el dèficit.

  4. a 05 abr. 2013 a les 6:45 Enric I. Canela

    Antoni,
    Justament això podria ser el pitjor. Dolent per als implicats i dolent per al sistema.
    Naturalment la imatge per als que voldrien venir és molt dolenta.
    Efectivament el missatge de retallar és un error. Jo si més no així ho penso. Esta bé un temps, però s’està fent un gra massa. La generació d’il·lusió és zero. Com sap tothom, l’economia té una part de psicologia.

  5. a 05 abr. 2013 a les 8:32 eulàlia

    I si en comptes de tots plegats queixar-nos, comencem a pensar en positiu? comencem a pensar que l’actual model universitari li cal una reforma en profunditat de cap a peus? I si comencem a treballar plegats per tancar facultats, per unificar-ne, per ajuntar grups i centres de recerca, per unificar serveis cientific tecnoloìgcs, fusionar parcs cientifics, per especialitzar universitats, per deixar enrera els egos, per unificar serveis d’esports, per gestionar conjuntament campus, per tancar màsters, per avaluar en serio els profesors i la seva recerca, per treballar entre universitats, per abandonar projectes faraònics, per no donar tant les culpes al govern i fer una reflexió d’autoculpa? per deixar la cultura del dèficit i per arremengar-nos les mànigues i començar a fer coses en serio? és a dir començar a manar d’una vegada i apendre que cal perdre plomes de tant en tant.

    El diagnòstic ja el teniu, heu fet quantitat de comissions, grups de treball, consells assessors, conferències, estudis, és hora de posar-novs a pencar de valent, de fer coses, encara que ens equivoquem, de provar i sobretot des de la humilitat de tot plegats. Si comenceu a ser ambiciosos i prendre decisions per dures que siguin, la gent us seguirem, no en tingeu cap dubte, sobretot si ho comuniqueu bé i ho expliqueu. Que la gent som capaços d’entendre la situació actual en que ens trobem, però utilitzar solucions antigues no serveix. Cal imaginació i il.lusió per entendre que malgrat ho estiguem passant tots fatal ens en sortirem.

  6. a 05 abr. 2013 a les 6:51 Enric I. Canela

    Hem de fer les dues coses.
    Fa temps que penso que li cal un reforma en positiu. Només cal seguir el que vinc escrivint de fa bastants anys i veuràs que és així. I no estic sol. També veuràs que conec quins són els condicionants per fer aquesta reforma.
    No sé si ajuntar tantes coses porta a res sense reformar prèviament la norma. I això no depèn només de nosaltres. Posaré un exemple fàcil. Les lleis que regeixen la funció pública no depenen de nosaltres.
    Molt més senzill és fixar un model de finançament i retiment de comptes correcte. Les coses es corregeixen soles. No caldria gaire reformes “complicades”.
    La universitat no és altra cosa que el reflex del país i ara per ara funciona millor la universitat que la majoria de les institucions del país.
    No dic que el que dius no sigui correcte si es pogués fer, però sense altres reformes seria estavellar-se contra la paret.
    Una mirada a les normes que tenen els països que ens envolten dóna moltes pistes.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació