Enric I. Canela

La UPC està passant greus problemes, això ja ho sabeu. Antoni Giró, el seu rector, deu estar passant un moment personalment complicat. Ja fa molt anys que conec Toni Giró i sé del seu compromís i determinació. Amb ell pots estar d’acord o no, però mai no li pots negar que fa el que creu que és millor per a la institució, tan quan estava a la Generalitat, en l’àmbit de recerca o d’universitats, com a la UPC. Sempre ha estat al peu del canó. Ara uns l’acusen i pocs el defensen, si més no públicament. Ho podia haver fet millor en aquests anys que ha estat rector? Segur, tothom pot fe les coses millor, però l’herència que va rebre va ser catastròfica i la disminució d’ingressos de la Generalitat inesperada i enorme. Jo no conec prou les finances de la UPC ni tampoc l’estructura de despesa que té, però si prou el sistema com per saber que era molt difícil no caure. Només cal mirar les finances del conjunt de les universitats. Les universitats més petites han resistit millor. Em portaria molt més enllà escriure els meus per què. Serà que els rectors de les universitats grans són uns inútils i els de les de menys dimensió no? Imagino que estareu d’acord que probablement no és així. No segueixo per aquest camí.

Jo defenso Toni Giró. Si llegiu les seves declaracions potser sentireu un xic de simpatia davant d’aquell que ha fet el que ha pogut i que s’ha trobat atrapat en una xarxa. Amb el finançament actual i el model d’universitat que tenim, lleis i herència, és impossible mantenir l’estructura. Els estudiants es queixen perquè paguen massa. És cert. Si comparem Catalunya amb Europa veiem que això no lliga. Si comparem l’estructura de professorat de les universitats públiques catalanes amb les europees tampoc. No lliga gens el model de graus i màsters. Tenim una equació impossible ingressos públics a la baixa i despesa de personal constant. El personal de les universitats ens podem immolar davant dels rectors, però ells no poden fer absolutament res per evitar perdre ingressos.

Llegiu Toni Giró i reflexioneu. El marge de resistència de les universitats que no estan com la UPC és mínim. El Govern se suposa que fa el que pot, el secretari d’Universitats i Recerca en intenta ajudar fins on pot. Ell no té la màquina de fer diners. El Govern és l’únic que ens pot salvar. Ells decideixen les prioritats i fins on poen les polítiques. Els rectors aviat no podran fer més que proposar tallar l’electricitat, l’aigua, els manteniments o deixar de pagar personal o dir: ja us ho fareu i plegar.

Giró no ha fet això, marxa perquè sent que s’ha quedat sol i no hi pot fer res.

6 respostes a “Les reflexions del rector de la UPC”

  1. a 01 maig 2013 a les 4:29 Jo mateix

    “Amb el finançament actual i el model d’universitat que tenim, lleis i herència, és impossible mantenir l’estructura.”

    Podríem parlar de les nombroses vegades que el Sr. Mas-Colell ha menyspreat la universitat pública catalana.

    Podríem parlar dels 37.8 milions d’euros de deute reconegut que té la Generalitat amb la UPC, i que la Generalitat no paga.

    Podríem parlar de que el Sr. Giró *no* ha defensat la UPC davant de la Generalitat. (Si “dimiteix” és perquè ha quedat com un simple titella de la Gene, a qui ara han deixat amb el cul enlaire.)

    Podríem parlar sobre per què el Sr. Giró ha incrementat el nombre de vicerectors recentment.

    Podríem parlar sobre el menyspreable impacte que tindrien els acomiadaments proposats per a les finances de la UPC, i de l’altíssim impacte que tindrien en les vides dels treballadors afectats (que per cert NO són responsables de la situació de la UPC) i de les seves famílies.

    Podríem parlar de tantes coses…

  2. a 01 maig 2013 a les 4:56 Guillem Graell

    Crec que lo que li fan es una covardia de claseN,un grup que es pensa que estan tocats per la gracia divina i son consients que ells no tenen soluciones
    reals,que buscan nomès el seu benefici sense valorar la tasca feta, perel acual Rector

  3. a 01 maig 2013 a les 7:54 Enric I. Canela

    Jo mateix,
    Efectivament hi ha moltes coses a considerar, però és discutible això que els rectors no hagin defensat la universitat pública. L’impacte en les finances dels vicerectors no necessàriament és negativa. Al meu parer tenim una estructura en la que manquen tècnics i alguns acadèmics fan feina de tècnic. Segurament solucionar això voldria dir prescindir d’algunes persones i contractar d’altres. No és aconsellable ara.
    El tema dels acomiadaments és el problema més punyent. Com ho soluciona un rector que no té diners? En aquest moment si no aprrova un pressupost equilibrat la Generalitat intervé la universitat i la gestiona. Malauradament està lligat de mans i peus.
    No crec en els messies.

  4. a 01 maig 2013 a les 7:55 Enric I. Canela

    Guillem,
    No tenen cap solució. Unes eleccions ara i la intervenció real en pocs mesos. Això està cantat.

  5. a 02 maig 2013 a les 8:11 Jo mateix

    Enric,

    Jo tampoc crec en els messies.

    La resta d’universitats catalanes (sense messies, per cert) han aconseguit l’equilibri pressupostari. Però la UPC, no.

    El principal argument que ofereix el Rector Giró per explicar el dèficit 2012 és que els ingressos de les matrícules es cobren en dues parts (una meitat al febrer i l’altra meitat al setembre).

    Bé, sense conèixer-ne els detalls, no ho posaré en dubte. Ara bé, això s’ha descobert tot just ara!? Quan el Rector assegurava fa ben pocs mesos que no hi hauria dèficit 2012, o que n’hi hauria poc, aleshores no ho sabia!?

    Ah, per cert: el Rector de la Complutense va portar a judici la Comunitat de Madrid (pel deute que aquesta darrera tenia amb la universitat), i el jutge va donar la raó a la universitat. Fóra bo que aquí s’exigís un millor tracte. Jo crec que el Rector Giró, si està “lligat de peus i mans” és perquè ell mateix s’ha posat aquests lligams. No cal dir amb quin partit simpatitza.

  6. a 02 maig 2013 a les 9:45 Enric I. Canela

    Jo mateix,
    Efectivament, la raó de cobrar en dues parts no és la causa de tot el dèficit, si d’una part perquè s’haurien conrat al 2012 els increments, forts, enguany. Això era previsible a l’octubre.
    La UCM va portar a judici el deute no la reducció dels ingressos pressupostaris. Això afecta a la tresoreria però no al dèficit. Les valencianes ho faran també.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació