Enric I. Canela

Aquest matí unes 50, arrodonint a l’alça, persones, se suposa de la comunitat universitària de la UB encara que no ho sabem, s’han posat a les escales del rectorat i el vestíbul per demanar informació sobre el futur del professorat associat i les condicions futures dels estudiants.

Diuen que un nombre indeterminat d’alumnes, que travessen situacions econòmiques adverses, han hagut de deixar la universitat en les ultimes setmanes a denegar la beca. A mi no em consta que aquí hagi passat com a la Universitat Complutense de Madrid. Si algú ha deixat la universitat no serà perquè la UB li hagi fet deixar.

Els que han comportat amb total correcció i no hi ha hagut cap incident. Tanmateix es veu que alguns s’han begut l’enteniment, per ser amable, o hi ha una errada en la notícia. Diu que Ramon Franquesa, membre de la junta de personal de la UB i professor titular de la Facultat d’Econòmiques, ha informat que, encara que s’han mantingut reunions amb l’equip de govern de la universitat, no hi ha una negociació efectiva i es desconeix, a menys d’un mes de finalitzar el curs, el futur d’uns 3.000 professors que donen classe en aquesta universitat.

Demà hi ha Consell de Govern a la UB, va el pressupost, i allà s’aprova el capítol I, les retribucions. Al pressupost l’acompanya la relació de places. La UB té més de 5.000 professors. En risc 3.000 professors? Per a què això passés cada membre del consell de govern, sense excepció, s’hauria de veure una ampolla de ratafia mitja hora abans de començar la sessió del consell.

L’avantatja que tenim els que no estem mobilitzats contra l’ONU, EUROSTAT, UE, el Barça, i la guia de telèfons és que les bestieses que diuen “els mobilitzats” són tan monumentals que difícilment les pot creure algú que hagi passat un més en un aulari de P3.

El comunicat oficial de la UB diu:

Avui, 23 de maig de 2013, un grup de persones s’han concentrat al vestíbul de l’Edifici Històric amb unes reivindicacions dirigides a la Secretaria General d’Universitats i a l’equip de govern de la UB. La UB no comparteix aquestes formes de protesta que tenen incidència en l’activitat universitària i, per tant, aquest Rectorat ha pres les mesures oportunes per garantir el normal funcionament de la institució.

Comprenem i compartim les preocupacions sobre la situació actual de la universitat pública, tal com s’ha manifestat en diferents ocasions, l’última a través de la carta del rector dirigida a la comunitat universitària. Continuarem reivindicant i defensant uns recursos suficients per a la universitat i la prioritat del capítol de personal, i garantirem l’accés i la continuïtat en els estudis universitaris sense que la restricció econòmica sigui un obstacle insalvable.

En aquesta línia, estem mantenint reunions de treball amb la Junta i el Comitè tant de PAS com de PDI. Reiterem que no es produirà cap mena d’ERO a la Universitat, hem iniciat un programa d’ajuts propis complementaris a les beques públiques i hem elaborat uns pressupostos que prioritzen el capítol de personal per assegurar que es mantenen les renovacions habituals i la convocatòria del màxim nombre de places que permet el marc legal.

6 respostes a “Ara li toca a la UB passar el Via Crucis”

  1. a 24 maig 2013 a les 6:25 Xavier Villalba

    Enric,
    El meu condol més sincer: no és només que hagis de tenir gent acampada, és que a més has de sentir animalades com les que denuncies.
    Paciència.

  2. a 24 maig 2013 a les 4:43 Xavier Villalba

    Enric
    Ja he llegit que us han sabotejat el Consell de govern. Més arguments per als partidaris d’intervenir les universitats amb l’excusa de la ingovernabilitat.

  3. […] vestíbul i les escales del rectorat de la UB a l’Edifici Històric de la Plaça Universitat (Ara li toca a la UB passar el Via Crucis). Jo no ho deia, però era previsible que el que volien era violentar els membres del consell de […]

  4. a 25 maig 2013 a les 5:17 Enric I. Canela

    Xavier,
    Ja veus que, sortosament, aquesta vegada s’ha enllestit aviat.

  5. a 26 maig 2013 a les 7:05 Xavier Villalba

    Enric
    Esclar: ja heu vist de què ha servit el bonisme del nostre rector i heu anat per feina! Ben fet, en qualsevol cas.

  6. a 26 maig 2013 a les 8:21 Enric I. Canela

    Xavier,
    El nostre rector ja va provar altres cops i no va aconseguir-ne res. Ara també s’ha parlat de la via pacífica i res. No hi ha alternativa.
    s pensen que tancant-se a la universitat faran caure Angela Merkel.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació