Enric I. Canela
Llegia a Materia que el govern espanyol gastarà gairebé 1,5 milions d’euros en contractar empreses que revisaran milers d’ajudes, beques i contractes públics concedits a científics en els últims anys. El Ministeri d’Economia i Competitivitat va anunciar dues licitacions per realitzar aquestes revisions, que se centrarien en els diners públics concedits a projectes científics tant pel Govern central com a través d’ajudes cofinançades amb fons europeus.
S’esperava que sortís una convocatòria de 104 milions d’euros per a la recerca, però no, ha sortit això. Jo no em queixo d eles auditories. S’ha de retre comptes i és obligació que les coses es comprovin. Si em queixo de determinades rigideses. Ja hem tingut els auditors, no sé si d’aquest projecte o d’altres, i han servit per posar ordre en la despesa. Jo no crec, en els casos que conec, que es gastés malament, en el sentit d’ús que no fos per a la recerca, però si que algunes coses no s’adaptaven exactament al projecte. El que trobo fora de lloc és que en petits imports, com ara un taxi per anar a un aeroport et demanin factura a nom de la universitat.
Un problema d’aquestes auditories és que demanen documentació de projectes antics i es una feinada immensa perquè els criteris d’arxiu no sempre són els adequats per a aquesta finalitat. A més, les auditories impliquen molt de temps del personal administratiu i això implica endarreriments d’altres feina.
De totes formes, benvingudes siguin si són per retre comptes. El que si demanaria és seny, els criteris d’elegibilitat no estaven abans tan clars.
Hola
Nosaltres ja n’hem gaudit, d’aquestes auditories. Ens han demanat retornar quasi la meitat de les factures i justificar tot lo justificable, fins i tot lo més justificable. Sembla que és una epidèmia, al nostre departament almenys…La pèrdua de temps, energies i diners que això suposa, i més amb caràcter retroactiu, si que ho trobo injustificable. Els 1.5 Me es podrien gastar en moltes més coses. Perquè els diners nostres els hem gastat, i ningú s’ho gasta en vi i dones de dubtosa reputació. De vegades hi ha errors, però dubto que mai siguin de mala fe. De vegades costa trobar la forma d’encaixar algunes partides. Però és per a fer la nostra feina!. Evidentment hi ha despeses que no són fàcils de justificar:com fer-ho amb salaris o menjar per a guies a l’Àfrica? I els medicaments que són cars? Podria explicar despeses inversemblants però que són despeses que cal fer, i de les que no hi ha una punyetera factura. Dubto que els investigadors es columpiin. També és desagradable que et facin anar a explicar com t’has gastat els cèntims i lo genial que és la teva recerca amb una càmara devant i que ho pengin a internet. Potser l’estalvi el podria fer segons qui en despeses a Botswana, perquè quan nosaltres hi anem és per a recerca, de vegades pagant-ho de la nostra butxaca. Molts ens hem gastat incalculables quantitats de diners propis en recerca. Que ara ens pressionin d’aquesta manera no te nom. “Ells” mai gastarien un duro de les seves butxaques. Ni “ells”, ni aquell que va a Botswana a fer altres tasques, com cacera de tites de tota mena. Que li posin a ell la càmara, li demanin justificar les despeses i pengin a internet les seves aventures, si tantes ganes en tenen. Per posar un exemple ben obvi. Ja preguntaré què fan per a controlar la qualitat de la recerca i de la despesa en els paisos civilitzats. Algú sap d’algun exemple a copiar per a quan siguem independents?
Si es en nom de la transparència benvingut sigui, però malauradament no es així. Tal com diu en Joan Carles al nostre departament varen aconseguir aturar els projectes en curs. A mi varen reclamar-me mes de 50.000 euros i després de una alegacio va baixar a menys de 3000, nombre que a la següent alegacio va acabar en 200 euros. Simplement per un error administratiu s’imputen una factura d’un projecte SGR al Ministeri (una inscripció de un congrés sobre temes del projecte però d’una persona que no costava com investigador). La cosa te la seva gracia si comparem amb el projecte que tenim en marxa ara, on després d’un any els 2 becaris (un del propi projecte) encara no han estat donats d’alta pel Ministeri i per tant no poden gastar. Es a dir els errors son nostres? O deguts a la seva interminable lentitud administrativa?
Es a dir, no busquen transparència sinó recuperar els diners que a reganyadents han destinat a recerca.
En paraules de teatre ‘Teló’. Que acabi la funció ja !!!!
Albert
Estic amb vosaltres. Al departament les hem patit, i moltes. Moltes bajanades. Pèrdua de temps. Van a comissió.
Particularment, defenso les auditories, però no això.