Enric I. Canela

La publicació de les notes de tall sempre és un esdeveniment en el més de juliol. Sempre esperades per conèixer tendències. Les notes de tall, ben llegides, ens aporten força informació. Sabem cap a on es mouen les preferències dels estudiants, que no estan d’acord amb les demandes del mercat ni amb les necessitats reals de la societat i ens diuen també com les universitats fan bé la seva feina a l’hora de fer el seu màrqueting.

Més enllà de les notes de tall concretes, heu llegit titulars i podeu llegir tota la informació al web d’Universitats i Recerca, m’interessa fer una aproximació curta.

La primera és que abans de treure conclusions, la lectura s’ha de corregir sempre tenint en compte el nombre de places que s’hi ofereixen. Malgrat que alguns periodistes, especialment de ràdio, segueixen dient “per a aquest ensenyament demanen…”, no es demana res, és el resultat de la demanda relacionada amb el nombre de places. Si s’hi ofereixen 100 places la nota de tall és més alta que si se n’ofereixen 1.000.

Per això, a l’hora de mirar preferències, cal fer la comparació normalitzada. Per exemple, l’oferta a Catalunya d’Administració i Direcció d’Empreses a preu públic és de 1.740 places i de Bioquímica 120. Lògicament, la nota més alta la té Bioquímica, però concloure que els estudiants prefereixen Bioquímica, una rucada.

Una conclusió és que les “noves titulacions” passen per davant de les clàssiques i especialment si aquestes són mescla d’altres. Jo sóc dels que penso que, tret de molt comptades excepcions, és millor fer una clàssica i després un màster complementari que no un ensenyament mescla, però això està contra el màrqueting.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació