Enric I. Canela

Fa uns dies el Consell d’Estat va reclamar un estudi a fons sobre l’impacte de les modeificacions en el mètode d’assignació de les beques. El Consell d’Estat només pot dir si la norma s’adapta a l’ordenament legal o no, però no hi pot fer res més. Tanmateix, queda clar que dubta, per dir-ho d’alguna manera, de l’equitat de la mesura del gran Wert.

Ara la “seva” secretària d’Estat, Montserrat Gomendio, diu que no apujaran més les notes per concedir les beques. Ho diu en una entrevista en la que continua insistint en l’estúpida idea de voler carregar-se el model educatiu català per fer contentes a les vint-i-quatre, crec, famílies que volen que els seus fills estudiïn en espanyol.

Genial la darrera resposta a la pregunta: No hi ha cap universitat espanyola entre les 200 primeres del rànquing de Xangai

-El problema no és que no hagi universitats d’excel·lència per falta de grups d’excel·lència, ull amb la diferència. Provinc del món de la recerca i em consta que en les nostres universitats hi ha molts grups d’excel·lència que competeixen amb els millors. Es tracta de promoure un model i unes regles de joc que incentivin, premiïn i reconeguin l’excel·lència, però ni tan sols tenim un sistema d’avaluació per saber quins són aquests grups, com els podem dotar de recursos i perquè el seu exemple s’estengui. Estem mirant, per primera vegada, l’avaluació de departaments o grups de recerca, si el finançament hauria d’anar, almenys en part, lligada als resultats d’aquesta avaluació.

No han fet més que reduir els diners i ara parlen d’avaluació. Estem més que avaluats.

Mira que estic lluny del PSOE, però certament aquests els faran sants. Aquesta legislatura serà per a la ciència el quadrienni letal.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació