Enric I. Canela

Llegia que el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha demanat al Govern que tan aviat com es pugui recuperi els nivells de finançament anteriors al 2010 per a les universitats públiques catalanes, tenint en compte que el seu centre ha patit una retallada del 22,3%, passant d’una aportació de 1.073 milions d’euros el 2010 a 836 milions el 2013, en la línia de la resta de centres.

Ha advertit que la intensitat de l’exigència de la UB –en la reclamació d’un millor finançament– serà molt diferent en el moment que es produeixi una reactivació econòmica, ja que fins ara el centre ha estat responsable i solidari, atenent a una situació que ha qualificat d’emergència nacional. Ha dit que la universitat ha tocat fons, i ha assegurat que han pogut prioritzar el manteniment de tota la plantilla de docents a costa de retallar percentatges considerables de despeses de funcionament.

Efectivament, hem tocat fons i això ja no es pot aguantar. Ja ho he escrit en un altre lloc (El Govern ha de moure’s o cedir el pas), particularment, que no institucionalment perquè no em toca, i fins on jo pugui, he dit prou. Segur que puc fer poca cosa, però per mi que no quedi.

En relació amb la proposta que va llançar el juny que les universitats poguessin elegir als seus estudiants amb una prova específica a canvi d’acabar amb la selectivitat (veure Dídac Ramírez al Fòrum Europa i la recuperació de la competència en la selecció dels estudiants), Ramírez ha matisat ara que els exàmens d’accés propis no haurien de substituir les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) sinó complementar-les.

Puc estar d’acord sempre que, com he dit desenes de vegades, hi hagi ponderació. Si em deixen carta blanca, amb la llei espanyola, no toc a més remei, faig les PAU adaptades a cada ensenyament i cada universitat sense variar gairebé res. Només és qüestió de voler, trobo que cal treure’s la mandra de sobre. Si no es fa així, proves específiques.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació