Enric I. Canela

Avui Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la UB, feia unes declaracions, entrevista a El País, que el diari titulava “Cataluña sería un Estado fallido como Somalilandia“. Francesc Granell, al que respecto molt, és una autoritat en matèria internacional i és director general Honorari de la Comissió Europea pels seus destacats serveix a aquesta organització.

Malgrat això no comparteixo en absolut les seves opinions sobre l’eventual futur de Catalunya després de l’esperada independència. Una cosa que Granell, com molts d’altres opinadors, no té en compte és que les coses són absolutament diferents al minuts següent de la declaració d’independència. El que puguin dir ara comissaris europeus i caps de govern de països veïns és preventiu. La majoria conservadora no vol canvis, però un cop produït i considerat irreversible, el que fan és adaptar-se ràpidament a la nova situació i intentar treure els màxim rèdits possibles. L’economia és la que mana i el pes específic de Catalunya no és menyspreable i no deixa de ser un contribuent positiu de la Unió Europea, o sigui que una eventual sortida de Catalunya de la Unió Europea li costaria diners a tots els estats que ara la formen. Per altra banda, també és client de molts països. A cap persona mínimament intel·ligent li passa pel cap que tots els estats europeus facin el buit a Catalunya.

De totes formes, jo no sóc cap entès i per això publicaré un article. De fet el que ha motivat aquest escrit és l’article que apareix al bloc de Jordi Graupera que es titula “En resposta al professor Granell (de Vicenç Aparicio)“. Diu Graupera: (L’admirat Vicenç Aparicio ha tingut l’amabilitat de fer aquest text de resposta a l’entrevista al professor Granell publicada a El País i li he demanat permís per penjar-la en aquest blog: podeu compartir-la tant com vulgueu, citant l’autor, que és ell, no jo.) Si us interessa: Vicenç Aparicio (@VicencAparicio).

L’article de Vicenç Aparicio és esplèndid i us recomano la lectura per poder contestar als ocells de mal averany que tot el dia pontifiquen sobre l’expulsió de Catalunya de la galàxia si no ens abaixem els pantalons davant dels voltors.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació