Enric I. Canela

Ja sabeu que això de la festa Erasmus és una tradició a casa nostra. L’Ajuntament de Barcelona organitzava o organitza, no ho sé perquè fa temps que estic lluny d’això, alguna jornada d’acollida. Fa temps que no en sento parlar, probablement algú devia pensar que això era car i que no interessava. Bé, tothom quan mana defineix prioritats, res a dir.

Com que en un món com l’actual, on les fronteres a la mobilitat han de tendir a desaparèixer, el programa Erasmus les l’estrella universitària, Espanya, que sempre vol donar la nota va decidir que Erasmus només per a l’elit. Tenim un ministre, malauradament encara haig de dir tenim quan m’agradaria dir tenen, que té atacs d’il·luminació mística. Ve a ser com allò que li passava a Santa Teresa, però ella no estava al govern. Quan pateix un d’aquests atacs es carrega alguna cosa. Ho fa convençut que ha tingut una revelació del més enllà.

Normalment aquestes revelacions estan relacionades amb la idea que els que han nascut amb menys possibilitats tenen menys drets. Potser algú em dirà que no, però jo convido a qualsevol sociòleg, el ministre va fer un màster d’això, i diuen que és sociòleg, a estudiar la correlació existent entre resultats universitaris, extracció social, recursos econòmics i ajuts rebuts. Segurament alguna sorpresa s’emportaria algú veient el destí de les beques i la relació entre resultats i ingressos familiars per càpita.

Bé, en tot cas, sembla que tothom diria que fer que els estudiants universitaris facin una petita part dels seus graus a un altre país és bo. Afavoreix no només el coneixement de llengües sinó la futura mobilitat. Això que tothom veu no ha estat gaire ben considerat en els pressupostos. Sembla que donar 100 o 200 euros a algú per a què faci una estada de sis mesos a Alemanya o Finlàndia és com si et regalessin un Mercedes del darrer model, però ja se sap. En temps de crisi cal decidir prioritats més que mai. El programa Erasmus costava al govern espanyol 37 milions d’euros i el missatge del més enllà va ser: baixa’l! Total, proposta, 15 milions d’euros. Quan reben les organitzacions sindicals pel seu manteniment i per fer uns cursos de formació? Cursos que haurien de ser auditats tant pel que fa a la part econòmica com als seus resultats. Els partits polítics el 2013, any sense eleccions, reben més de 60 milions d’euros. Cada govern és lliure de decidir on van els diners. Sembla que el govern espanyol ho té molt clar, a la cua la formació dels universitaris

Poso algunes darreres referències sobre el tema:

N’han sortit molts, però tot en la mateixa línia. Jo no en tinc cap dubte, la filosofia del govern espanyol és que la bona educació universitària és un bé privat i que el que no se’l pugui pagar que no la tingui. El que no té diners tampoc és pot pagar una estada a Mònaco en un cinc estrelles, què hi farem!

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació