Enric I. Canela

Ahir el rector de la UB, Dídac Ramírez, va publicar ahir a El Periódico l’article Una via catalana per a la universitat. És un article especialment oportú. Diu, a partir de la referència històrica, el catalanisme només triomfa quan aposta fort per la qualitat i la consolidació institucional.

Més tard: Una universitat que té garantida, per mandat constitucional, la seva autonomia, però que pateix les conseqüències, com altres institucions del país, d’un sistema de finançament deficient i que viu flagel·lada per les retallades pressupostàries.

Conseqüència de l’exigència d’estabilitat pressupostària: Resultat: cap dret social, laboral, cultural, cap preferència ciutadana pot esquivar aquesta restricció econòmica. Els governs català i espanyol haurien d’entendre que no podem perdre els nostres drets per la inconsistència de les polítiques econòmiques que s’alternen, fins a no saber quin és el camí bo entre una austeritat que s’acaba criticant, una expansió que no es pot finançar o una distribució injusta del finançament.

Gairebé al final: En els moments que vivim plens d’incertesa és bo escoltar tots els sectors sensibles del país. La universitat n’és un, i hi té molt a dir. En els moments que vivim plens d’incertesa és bo escoltar tots els sectors sensibles del país. La universitat n’és un, i hi té molt a dir. Hi ha d’haver una via catalana per a la universitat. Com hi ha de ser per a l’escola, per a la sanitat, per als transports públics, per a les relacions laborals, etcètera. La volem àmplia, aquesta via, però sobretot comprensiva de la importància de dotar els estudis superiors i la recerca de nivell del potencial de recursos i internacionalització propis d’un Estat homologable amb els de la resta de l’Europa democràtica.. Com hi ha de ser per a l’escola, per a la sanitat, per als transports públics, per a les relacions laborals, etcètera. La volem àmplia, aquesta via, però sobretot comprensiva de la importància de dotar els estudis superiors i la recerca de nivell del potencial de recursos i internacionalització propis d’un Estat homologable amb els de la resta de l’Europa democràtica.

Reflexió, reflexió i reflexió. Si volem un país fort, amb un estat del benestar com cal, apostem pel que hem d’apostar. La formació superior la necessitem. La recerca i la valorització del coneixement.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació