Enric I. Canela

La UB està en fase de reformes. Jo no puc predir quines es podran fer i quines no. Dimarts s’havia de constituir el Claustre en sessió extraordinària en la que s’havia de tractar una proposta de reforma de l’Estatut. No va poder ser, els brètols, que ja ens han molestat diversos cops, ho van impedir (veure Comunicat de la UB contra els enemics de la llibertat).

Diu El Periódico que L’estatut de la UB, per després de l’estiu. Diu Dídac Ramírez: Lamento que, després de més d’un any de feina per part d’una comissió formada per 60 persones, aquest claustre, en què s’havia de debatre democràticament, no s’arribés a celebrar. I que ja no hi ha marge per tornar a convocar el claustre, perquè el calendari electoral no ho permet. Amb tot pensa que tota aquesta feina no ha estat en va, perquè es reprendrà quan s’hagi constituït el nou claustre.

Bé, si és voluntat del rector, l’ajudarem com és la nostra obligació, però jo veig bastant complicat fer res que impliqui reunions en llocs no protegits per la policia. Per altra banda, si les reunions es poden celebrar, amb permís dels brètols, aleshores segueix sent complicat reformar les coses perquè la majoria és molt conservadora i tot el que no impliqui mantenir les coses com estan és rebutjat per sistema. Jo crec que no es pot fer res positiu que impliqui la majoria del Claustre. Pensàvem que Torcuato Fernández Miranda havia tingut èxit i mireu com ha quedat tot el sistema espanyol. De totes formes cal intentar-ho.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, explica les coses i dóna el seu punt de vista. Publica El Periódico: Qualitat o conflicte. Diu el rector: No hi va haver tensió, ni violència física, però va ser un clar impediment a l’exercici democràtic d’una gent escollida també democràticament. També que la reforma que es proposava: és una forma de blindar la UB davant de les propostes de reforma universitària que s’han anat coneixent fins a aquest moment.

La Vanguardia també publica una entrevista feta al rector de la UB: Si triem un rector, l’hem de deixar governar. Una de les coses que diu el rector Ramírez és que malgrat no s’hagi aprovat ¡’Estatut, fa seva la proposta i la defensarà davant el Ministeri i la Generalitat. Li pregunta la redactora Maite Gutiérrez: Per què no va evitar el boicot del claustre? Contesta el rector: És difícil. Era previsible que passés, però no en teníem total seguretat. Vam intentar evitar confrontacions personals. Què volien, que truqués la policia? M’haurien criticat igual. El que m’agradaria és que la gent que posa el crit al cel perquè el claustre no s’ha celebrat fes alguna manifestació contra els veritables causants del boicot. No veig que diguin res. Bé, jo em quedo prou tranquil. Ja he fet unes quantes manifestacions contra els enemics de la democràcia que sovint visiten la UB.

Una resposta que m’ha fet una certa gràcia és la que dóna a la pregunta: El Govern vol eliminar les eleccions a rector. Com ho valora? Diu: Jo sempre defensaré l’elecció del rector per sufragi i no a dit. Qui garanteix que un comitè “de savis” o el Parlament triïn millor? No hem tingut un bon exemple amb les caixes d’estalvis. Un Blesa mai no sortiria elegit per votació. Bé, en el democràtic exercici de la democràcia li donaré la raó, un Blesa no, però un que estigués a les antípodes de Blesa i que més o menys m’agradaria igual, segur que sí.

També El Periódico publica: La universitat dissenya reformes per estalviar i competir a l’estranger. Un article genèric referit a les universitats catalanes. Diu que a la UB estudiem la reducció de departaments, d’unitats de treball i de centres adscrits i la UAB plantegen una racionalització de l’àrea d’administració i de l’oferta formativa i que la UPC analitza com obtenir més rendiment del seu patrimoni immobiliari, que ara mateix està sent objecte d’una auditoria. Diu que l’objectiu és aprimar, fer que les seves estructures organitzatives i acadèmiques siguin més flexibles i més modernes.

El gerent de la UAB, no sé si s’ho creu, diu que la verdadera eficiència arribarà quan tot el sistema es consorciï. La veritat és que no, no serà així. Hi ha coses que cal que fem junts i coses que no.

La veritable eficiència arribarà quan la llei canviï, la universitat es desfuncionaritzi, el finançament tingui a veure amb resultats i el finançament provingui d’una agència independent, com passa al Regne Unit, i els polítics deixin fer

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació