Enric I. Canela

Ahir L’Econòmic dedicava un espai destacat a la universitat, dos bons espais. Un article, de portada, és: La universitat vol una reforma flexible i oberta. Catalunya aspira que el ministeri obri la porta perquè les comunitats autònomes que ho vulguin puguin legislar sobre el nou model de govern. L’altre és: Assignatura pendent. Les universitats alerten que obrir el debat de la reforma de governança sense parlar de finançament no solucionarà els problemes.

Quan la redactora preparava aquest dossier, vaig estar força estona parlant amb ella. Lògicament, d’aquestes converses es recull molt poc. La periodista fa la síntesi. En un dels articles recull que vaig dir: per al vicerector de la UB, Enric Canela, “es parla de les eleccions a rector com una mostra de democràcia, però només vota la comunitat universitària, són unes eleccions endogàmiques”. Canela es mostra més partidari del model de patronat, però adverteix que “l’important serà saber com es trien els patrons, que no s’acabin convertint en càrrecs per repartir als partits polítics”.

En l’altre article només diu: Per al vicerector de la UB, Enric Canela, “l’important no és fixar-nos en el nombre de titulacions, perquè Escòcia en té set vegades més, el que costa no són les titulacions sinó les assignatures.”

No importa el que vaig dir. La meva opinió ja la coneixeu i a més jo no tinc capacitat per prendre decisions, per tant importa ben poc. La que cal conèixer és l’opinió de Toni Castellà, el secretari d’Universitats i Recerca, que si té la capacitat d’actuar. Sempre em té a la seva disposició per recollir la meva opinió sincera.

Interessa molt saber que el Govern ha fet arribar al ministeri el seu full de ruta per a la futura reforma. No es broma. Volem saber quin és el full de ruta i en aquests articles hi és.

Dit tot això, l’article és bo, però una mica massa supeditat a l’opinió “oficial”. Crec que ens calen articles com aquests, temàtics, però sent una mica més realistes.

Per exemple, la Unió Europea no resoldrà la manca de finançament bàsic de les universitats. Per què no fem pública la relació entre finançament públic, finançament pels estudiants de les universitats que estan ben col·locades als rànquings? Tenir les condicions de l’Imperial College no és tan car.

Per què ens volem mantenir lligats a unes proves d’accés que tal com estan plantejades són contràries a la qualitat?

Cada tema requereix una reflexió particular, però, millor, una anàlisi del model que no sé si compartim.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació