Enric I. Canela

Llegia un interessant i agradable article de Maite Gutiérrez (@MaiteGutierrezR) de La Vanguardia. Titula Más alláde la buenas notes. Agafo el punt centra de la tesi de l’article: Les competències transversals i socials, el que en el món anglosaxó es coneix com ‘softskills’, marquen la diferència entre un professional bo i un excel·lent, assenyala l’últim informe McKinsey (l’enllaç l’incorporo jo), centrat en la relació entre educació i ocupació a Europa. Després d’entrevistar a més de 8.000 joves, educadors i organitzacions, els autors de l’estudi conclouen que la manca de competències és una de les principals barreres a l’hora d’aconseguir treball qualificat. El 27% de les companyies analitzades reconeix que el baix nivell de destreses transversals dels seus empleats ocasiona problemes a l’empresa. I la majoria apunta la capacitat de comunicar-se correctament, tant per escrit com de forma oral, la passió i la creativitat com els principals dèficits dels joves. Aquestes mancances apareixen fins i tot en graduats amb un expedient acadèmic brillant. “Cal més que bones notes per desenvolupar una carrera amb garanties”, indica l’informe McKinsey.

L’excel·lent article de Maite Gutiérrez aporta una sèrie d’opinions sobre el tema que paga la pena llegir.

Jo, des de la meva experiència personal, hi afegiria alguna reflexió al respecte sobre el bon professional. A banda del coneixement que es pugui assolir sobre una determinada matèria i ha dues coses.

Una són aquelles eines afegides, que es puguin incorporar al currículum. Per exemple, un químic pot aprendre idiomes, com qualsevol, una mica de gestió de recursos humans, economia, etc. Parlo de coses que s’aprenen a l’aula i que serien competències transversals de moltes titulacions. Moltes d’elles formen part del conjunt de coses que una bona educació hauria d’aportar en l’etapa preuniversitària.

La segona és que hi ha altres competències que no només temen a veure amb el que es fa a classe o que un professor encarrega, depenen de la intel·ligència en el sentit més ampli. Quan un llegeix Howard Gardner i a més és professor, s’adona una mica més en la necessitat d’aprofundir en tot aquest món de les intel·ligències múltiples.

És cert que cal fomentar determinades habilitats, però em resulta complicat fer-ho quan no les tinc. Si jo no sé res de metabolisme de vitamines, no em puc presentar a classe a explicar-lo dignament. Ho podria estudiar abans. Si jo sóc una nul·litat en habilitats comunicatives, la cosa és diferent. No crec que un que no les té, de manera innata, les pugui comunicar. La meva experiència, el meu mètode d’avaluació ho permet, és que les intel·ligències són molt diferents, però que els estudiants no saben en què són bons i que haurien de fer. Els professors no podem ensenyar el que no sabem. Jo sóc un químic al departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB, què s’esperava de mi? Em sembla que poc al voltant de les competències transversals.

Cert que jo, que dec ser un pedant, sé com faria un sistema educatiu excel·lent, per al que pugui pagar-lo perquè a casa nostra ja s’ha renunciat fa temps. Algunes universitats britàniques i fan bastant bé.

Una resposta a “Reflexió sobre les competències dels graduats”

  1. […] vaig escriure Reflexió sobre les competències dels graduats gràcies a un article de Maite Gutiérrez (@MaiteGutierrezR). L’article em va fer llegir […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació