Enric I. Canela
Avui L’Econòmic porta una entrevista amb el director general de Recerca, Josep Maria Martorell. Titulen “Ser un estat ens permetria fer un gran salt en R+D“.
Les frases que seleccionen són:
- Les fusions d’alguns centres ens han permès no retallar en el sincrotró o Icrea
- No hem estat especialment hàbils en polítiques d’innovació
- Estem treballant en instruments financers per atreure capital privat
- Si tot acaba aquí, haurem pogut salvar el sistema. Si no acaba aquí, no ho sé
- La sensació és que ara ja hem arribat a una situació d’equilibri pressupostari
- Han desaparegut dos centres, i ja hi ha deu operacions d’integració més en marxa
- Abans serem Estat que no pas ens cediran la competència sobre el CSIC
- Ningú no ens diu que no puguem consorciar programes amb Espanya
Agafo la pregunta clau:
Com afectaria la independència el model català de recerca?
El model evolucionaria en tres aspectes: el pressupostari, perquè si ets un estat pots gestionar els teus recursos; la representativitat, perquè un estat té veu i vot allà on es decideix com funciona la ciència al món, i la política de projectes. Aquest darrer és discutible. La lògica diria que hem de tenir una política de projectes pròpia, però no està escrit que no ens puguem aliar amb Espanya, o fins i tot també amb Portugal i França, i construir alguna cosa junts. No per un tema de diners, perquè tots els recursos que captem pels plans nacionals equivalen a tres dies de dèficit fiscal, sinó d’estructuració de política científica. Per tant, segur que el sistema canviaria. Sobre la base que tenim, ens permetria fer un salt espectacular en molts sentits. Quan ets un estat canvia tot tant, que crec que, en part, ni ens ho imaginem.
Llàstima que una vegada més la universitat, que és qui fa més recerca, no surti per enlloc.