Enric i. Canela

Llegia un article de Josep M. Vilalta que es titula Innovació: desfent tòpics. M’ha agradat molt. Parla dels dos tòpics de la innovació. Escriu Vilalta (agafo unes frases, és clar).

El primer ens parla de la innovació com quelcom espontani, fruit de la perícia d’uns pocs. Només cal deixar que el mercat operi amb llibertat.

El segon es troba estretament lligat a l’anterior. Si com es diu la innovació és fruit de l’actuació dels individus i les empreses en el lliure mercat, les autoritats públiques no han de fer més sinó deixar que les iniciatives operin.

Vosaltres mateixos. Ja es veu que no, però els discursos o encara els inclouen.

També ens diu: Recomano especialment l’estudi de M. Mazzucato The Entrepreneurial State, on argumenta el paper clau de les polítiques públiques d’innovació, el finançament públic i l’estat emprenedor per tal de possibilitar i fer créixer les innovacions en qualsevol sector. Institucions i substrat social que afavoreixin la innovació i un estat que doni suport clar i sostingut a les polítiques públiques d’innovació: dos reptes pel futur de Catalunya. De fet, gràcies a Xavier Ferràs, d’aquest llibre ja n’havia parlat fa uns mesos.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació