Enric I. Canela

Fa pocs dies, comentant un article, em mostrava resignat sobre la reforma de la universitat (La universitat catalana només pot canviar si ho decideix el govern espanyol). Morta. Malgrat la voluntat que pugui mostrar el Govern i les seves ganes, tenim poques competències. El que no es faci gràcies als diners no es farà i com que de diners el Govern no en té, poc poden fer. Alguna cosa podien fer en política de personal, però l’aixeta l’obre i tanca Madrid. Res que podem aprofitar els contactes a Israel per copiar-los el mur de les lamentacions.

Les reformes havien de venir de Madrid, Wert anava a menjar-se el món. Doncs sembla que no, que amb unes croquetes de xampinyons se’n sortirà. Diu El Periódico que farà, en tot cas, una revisió de mínims a base de decrets. Això es desprèn de les converses mantingudes fins ara pel ministeri i els rectors universitaris.

Podrien fer-se un ajust en la durada dels estudis de grau i els criteris per a l’acreditació dels professors. Cap d’estructurals, segons Manuel José López, president de la Conferència de Rectors Universitaris d’Espanya (CRUE).

La notícia ha causat decepció entre els rectors, que fa anys que reclamen al Govern que s’atreveixi a modernitzar l’estructura i el model de finançament de la universitat, un pas que consideren imprescindible per a la supervivència d’aquestes institucions i per fer-les competitives internacionalment.

Si els canvis ‘han de fer d’acord amb els rectors i els rectors han d’opinar segons el que digui la comunitat universitària, no es pot fer una reforma seriosa. Altra cosa és si els rectors parlen per ells, aleshores sí.

Per altra banda, aquest ministre ja està amortitzat. Passa sovint, s’emboliquen en canviar la llei d’educació i s’acaben les forces o la legislatura. La propera legislatura, que no serà del Partit Popular, estarà dedicada a desfer la LOMQUE. Sort que ja ens agafarà independents.

Espanya no intentarà canviar la universitat en els propers 3 anys. Suggereixo que mentre convertim les universitats públiques catalanes en un sistema com el de la UOC. D’aquesta manera manarem des de Catalunya.

Quin karma haver d’aguantar allò.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació