Enric I. Canela

Ahir Antoni Segura, Catedràtic d’Història Contemporània de la UB, publicava l’article Universitat, un crit d’alerta. Fa referència al comunicat del 30 d’abril passat fet per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) en què alertava que dos anys després de l’aprovació de les mesures de racionalització de la despesa pública en educació la situació de les universitats era insostenible.

Diu Antoni Segura que la supervivència de la universitat exigeix revisar els preus de les matrícules, millorar el sistema de beques, garantir la continuïtat i l’estabilitat del professorat -aplicant mètodes de valoració i eficàcia acadèmica- i del personal d’administració i serveis, i una inversió més gran en recerca que ens aproximi a la mitjana dels principals països de la Unió Europea. Amb independència de la conjuntura política, tots hauríem d’estar d’acord a aconseguir una universitat de qualitat que permeti encarar el futur amb garanties d’èxit. No fer-ho seria suïcida per als interessos i les aspiracions dels ciutadans de Catalunya de construir una societat més justa, socialment més dinàmica i equitativa i productivament més eficaç i competitiva.

La realitat és, anant en la mateixa línia que l’autor, és que el govern espanyol matarà la universitat pública. Una part de la universitat ja està ferida de mort. Tenir una proporció tan alta de professorat mal pagat i una altra part ja molt gran és una malaltia terminal. Crec que algunes universitats ens podem salvar, però en menys de dos anys hauríem d’haver contractat un nombre elevat de professors. Altrament potser tindrem grans acadèmies, però no universitats.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació