Enric I. Canela

Fernando Garcia-Quero, professor de la Universitat de Granada, publica un article molt dur sobre la universitat. Titula: Crisis y Universidad: de intelectuales a hacedores de ‘papers’.

Diu en un punt: En el sistema universitari espanyol no es valora ni es fomenta en absolut un professorat que prepari classes, envieu treballs als seus estudiants i els corregeixi, intenti ensenyar més enllà dels cànons establerts, imparteixi xerrades fora de l’àmbit acadèmic sobre qüestions que consideri importants per formar ciutadans amb idees pròpies, col·labori amb associacions o organitzacions socials, escriviu en mitjans divulgatius per transmetre el que fa, o es preocupi per influir en els seus entorns més propers.

Encara que el model de les ciències és una mica diferent, molt del que diu l’autor ho comparteixo plenament. Els indicadors de l’activitat del professorat universitari són una malaltia, els rànquings, la qualitat, són en part i només en part enemics de la qualitat i de la universitat. Ho són quan els responsables universitaris, els governants i la premsa perden el seny darrere de titulars absurds.

Pel que fa a les publicacions, fa molts anys que penso que es publica acceleradament per tenir “papers”, en lloc de dedicar-se a formar els estudiants i completar la feina. El que hauria de valorar-se és l’autèntic impacte i no el nombre de lectures d’una revista.

Els indicadors de la qualitat científica estan tan ben enfocats com fer servir d’indicador de la salut dels individus el nombre els gots de suc de taronja beguts al dia.

Com que els indicadors que fem servir per premiar modifiquen el comportament, en estar equivocats fan mal.

De cap manera vull dir que no calgui mesurar la utilitat i qualitat de la feina de la universitat, però cal reflexionar sobre com.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació