Enric I. Canela

Ahir escrivia Tres més dos no és igual a quatre més u, les matemàtiques fallen arran de l’anunci que el govern espanyol pretén fer petites modificacions legislatives per tal que voluntàriament es puguin fer graus de tres o de quatre anys.

L’Estat espanyol, com s’ha demostrat tantes vegades, no és el Regne Unit i en lloc de deixar el camí lliure i que cada universitat faci el que li convingui, aquí es creen comissions i grups. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) dirà, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) dirà, cada comunitat autònoma dirà, tothom dirà coses, que segurament contindran discrepàncies. Arribarà un dia que algú, des del govern autonòmic, un o tots, voldrà condicionar les universitats del seu territori. Caldrà un pacte d’estat, és clar. Es farà una norma, però estarem tots paralitzats esperant un decret que digui si el títol indicarà això al davant o al darrere, ho debatrem i així no ens adonarem que en pocs anys ens haurem carregat la universitat per inanició.

Si jo hagués de fer decret espanyol, ben polit jurídicament, diria: els graus poden ser d’entre 180 i 300 crèdits tret dels que tinguin directives europees… I els màsters poden tenir entre 60 i 120 crèdits. Les universitats decidiran. Les universitats podran fer oferir graus d’una mateixa disciplina de diferent durada. Les verificacions queden suprimides per inútils. Fàcil, no?

Quin problema té? Un és que no caldria fer tantes reunions, i l’altre que la universitat seria massa autònoma i que potser hi hauria massa diferències. A i tots els verificadors sense feina extra. Igual un selenita que ens observés pensaria mirava les universitats de Yorkshire o de Cúmbria.

El diaris recullen algunes coses d’aquet interessant debat:

Alguns pensaran que caldrà dir quins graus seran llargs i quins curts. A aquests els podem pagar una beca a East Anglia.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació