Enric I. Canela

La propaganda està molt bé. Fer publicitat de les coses que saben fer també. Que Catalunya amb els recursos que té fa bona feina en recerca està bé. També cal fer un esforç per no caure en el ridícul. Ho diré afectuosament.

Llegia que Catalunya és el 0,1,% de la població mundial i que Califòrnia és el 0,5%. Catalunya publica l’1% de la producció mundial d’article i Califòrnia el 5%. Diu aleshores que Catalunya i Califòrnia competeixen a la 1a divisió de la producció científica.

La veritat és que això, que és cert numèricament, no té cap consistència. L’impacte de la recerca que es fa a Califòrnia és molt superior que la que es fa a Catalunya, molt més.

Podem preguntar-nos quina és la diferència de recursos que té un investigador a Catalunya i un a Califòrnia. Potser trobarem que la diferència d’impacte té a veure amb això.

Té molt mèrit el que es fa a Catalunya, però… No tenim una cinquena part dels premis Nobel que té Califòrnia. M’heu entès, oi?

Bé, cal transmetre que la recerca de Catalunya és bona, potser bastant bona, cal reconèixer el que ha fet el Govern en favor de la recerca, però…

Sóc especialment sensible a la correcció de la informació.

2 respostes a “L’impacte científic de Catalunya no és la cinquena part del de Califòrnia”

  1. a 21 juny 2014 a les 12:17 Xavier Ferràs

    La crisi i les retallades s’han endut de forma brutal l’incipient ecosistema d’innovació que teníem. Com a resposta, s’ha protegit obstinadament el sistema de recerca d’excel.lència(segurament de forma encertada, no el podíem perder). Però no haver parat atenció al debilitament de la resta d’agents (universitats, centres tecnològics, emprenedors de base tecnològica, petites empreses que féien R+D) és un error que pagarem durant dues dècades. I els perjudicats, en darrera instància seran els propis centres d’excel.lència, que cada cop tindran més pressió per transferir alguna cosa, tasca ingenua i impossible. No tenen contrapartida a la indústria local ni existeixen circuits de difusió del coneixement cap a ella. El sistema resultant té un error de disseny fatal. Per jugar a tennis, necessites una parella. O, com ja vaig dir un dia, ni tan sols els rovellons, per més que els abonem, poden viure en un bosc cremat.

  2. a 21 juny 2014 a les 9:34 Enric I. Canela

    Xavier,
    Molt encertada anàlisi. Uns quants en una illa sense transport ni comunicació. Brillant.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació