Enric I. Canela
Suposo que no deuen haver-s’ho inventat, però no ho he llegit enlloc més. Titula Voxpopuli: Congrés i vacances a Rio per als rectors d’universitats: paga el Santander i els Pressupostos de l’Estat. Comença el llarg pamflet: Enuig monumental en les altes esferes del Govern: les 82 universitats s’han desplaçat a rectors i acompanyants a la III Trobada Internacional de Rectors Universia Rio de Janeiro 2014, sota el lema “La universitat del segle XXI, una reflexió des Iberoamèrica”. Moltes d’elles, a càrrec del propi pressupost universitari.
He parlat d’aquest esdeveniment (veure Les propostes d’actuació de la Carta Universia de Rio 2014, La Carta de Rio qüestiona els rànquings, Erasmus Iberoamericà i Els rectors rumb a Rio). Explica que els que denunciaven el Govern per la “asfíxia” que patia la Universitat per les retallades, allarguen la seva estada a Rio de Janeiro, amb càrrec als pressupostos públics o de les seves pròpies universitats.
Un mira el programa, en el mateix article i veu que és dens. Jo no consideraria això unes vacances, més aviat un càstig, obligat. Vist tot el que Universia dedica a les universitats…
Diu que els rectors han allargat les vacances i dóna dades i dates. Diu que el rector de la UB, Dídac Ramírez, al que denomina “Sans” va anar en classe turista del 26 al 31 de juliol. La cosa acabava el 29 al migdia a Rio de Janeiro, el vespre a Barcelona. Bé, si totes les dades són com les del rector de la UB poden llençar l’article a les escombraries. Dídac Ramírez al mati del dia 31 era a la UB. Havia arribat el 30.
L’article l’escriu Manuel L. Torrents que es presenta així: Periodista especialitzat en mercats i economia, cosa que em semblava impensable a la Universitat. He treballat a El Economista, FondosWeb, El meu Cartera, El Confidencial; he estat fundador i vaig acabar dirigint Negoci & Estil de Vida, i vaig col·laborar en diferents mitjans durant la meva vida professional. Estic des de la gestació de Vozpópuli, on desenvolupo funcions de sotsdirector. Crec que la premsa és un supervisor democràtic insubstituïble, per la qual cosa m’agradaria veure editors nets, que es preocupin per la professió i la defensin. Bé, els deuen mancar diners o temps per investigar.