Enric I. Canela

¿Qué fue de la Universidad? És un reflexió de José Luis Pardo Torio, publicada al diari El País. És una d’aquelles crítiques mig encertada, o mig errada. Passa que els que escriuen assaigs des de la perspectiva de “les lletres” generalitzen com lletres i ciències fossin el mateix.

La reflexió, sobre la manca de recursos, l’asfíxia econòmica, etc. és bona, però aquest paràgraf:

Com a conseqüència dels nous plans d’estudis, i no només de l’austeritat, hi ha menys coneixement (les carreres són més curtes, el nombre de professors ha baixat, els cursos són més ràpids i les assignatures més reduïdes i més genèriques), i el que hi ha és bastant més desqualificat que abans, i cada cop es diferencia menys de l’ensenyament mitjà, com a resultat de l’aplicació d’un model de gestió procedent de l’empresa privada (i lligat a ella en moltes de les ensenyances tècniques i científiques) que resulta especialment letal per a les Facultats de Lletres i Humanitats. Els investigadors d’aquests camps cada vegada perden més el control dels instruments amb els quals poden crear coneixement i dels processos d’avaluació dels seus propis resultats, posats en mans d’agències externes, que no valoren els continguts de la recerca sinó els contenidors de la mateixa (la seva publicació en revistes que segueixen el model de les ciències de la naturalesa i que s’editen només en anglès), en un règim que tendeix a deslligar la investigació de la docència, el que desnaturalitza completament la institució universitària.

Com es pot veure, en vermell, estem més parlant de lletres que de ciències. No és que estiguem satisfets, però el nou sistema és molt dolent per a les “lleters”. També és cert que els que més s’han oposat a recuperar models més antics i millors, en l’àmbit de les humanitats, és el professorat d’humanitats, genèricament parlant esclar. I des d’una perspectiva molt parcial, la meva.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació