En memòria d’Emilio Botín


Enric I. Canela

Ha mort Emilio Botín. Havia nascut a les 6 del matí de l’1 d’octubre de 1934 a Santander. Segurament ningú centrarà un article sobre ell parlant d’universitat. Jo ho faré enllaçant la notícia del web d’Universia, que si que ho fa.

Tothom té llums i ombres, però jo només recordo a Emilio Botin amb afecte perquè és l’únic financer que he conegut, parlo de proves, que ha dedicat recursos a la universitat i la recerca, temps i diners. Alguns em diran que això era a canvi d’alguna cosa. Si quan ets jove algú t’ajuda, potser després li agraeixis. Jo, de totes formes no hi crec, jo crec que a Emilio Botín li agradava la universitat i creia en l’educació com un bé social, però també com un dels factors de producció. Era per a ell un plaer. N’estic convençut.

Jo vaig conèixer a Emilio Botin fa ja més de 15 anys quan jo tenia cura d’aspectes econòmics i organitzatius de la UB. Amb el seu equip, a Barcelona l’amic Antoni Pérez-Portabella, sempre amb el coneixement de Botín, vam propiciar algunes aventures amb el gairebé nou món virtual. Va ser a la UB on es va gestar Universia. Podria explicar moltes coses inclosa la introducció del català al Santander, però no ho faré. No em correspon i tinc mala memòria. Només vull dir i recordar que la trajectòria d’Emilio Botín és la d’un home que va donar suport a la universitat i que ha construït una immensa xarxa d’universitats, la més gran del món. Fa poc escrivia de la trobada que es va fer a Rio de Janeiro, al juliol. El dia 30 d’aquell més publicava Les propostes d’actuació de la Carta Universia de Rio 2014, potser el llegat epistolar de Botín a les universitats.

La seva filla Ana Patrícia serà la nova presidenta, felicitats dins del condol. M’alegra que sigui ella perquè, recordem, ha agafat molt del seu pare, presideix la Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD).

El meu condol a tots els que l’estimaven i el meu sentiment que la universitat ha perdut un mecenes i un amic. La UB segur.

Una resposta a “En memòria d’Emilio Botín”

  1. […] he escrit En memòria d’Emilio Botín. Deia, equivocadament, que segurament ningú centrarà un article sobre ell parlant […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació