Enric I. Canela

Catalunya Vanguardista parla de la reforma de la UB. A mi aquest diari digital i la seva directora i ànima, Eva Serra, em semblen seriosos i bons. Em mereixen un gran respecte. Per això m’ha sorprès que publiqui aquesta entrevista sense contrast i donat informacions que poden conduir a equívocs.

Quan es dóna una informació – entrevista d’aquesta classe penso que és bo obrir-se i no quedar-se amb una tret que es vulgui prendre partit.

De fet si que un grup de claustrals va presentar un escrit, com diu al final, però penso que no era ni el 10% dels claustrals. En tot cas, siguin els que siguin, seria bo dir el nombre.

El títol, per exemple, no té sentit aïllat. Diu: El rectorat de la UB proposa una reforma que costarà 13 milions d’euros. Cert que parla de costos i ingressos, però són aproximacions, basats en diferents hipòtesis, tal com el propi document reconeix. I sí, l’objectiu no és la reducció del pressupost, un objectiu és la reassignació de recursos. Tothom, espero, estarà d’acord, que fer feines amb més valor afegit i més qualificades és bo. Si aquestes feines provoquen augment d’ingressos, anem bé. O no?

Es poden opinar moltes coses, valorar si s’encerta o no, però els objectius són relativament clars. Un és la simplificació i un altre és el millor aprofitament, en benefici dels propis treballadors, també, dels recursos, principalment humans. Una anàlisi de costos de l’impacte social ben fet del conjunt de les universitats catalanes ens faria posar a tots vermells. I els culpables últims no seríem els treballadors de les universitats, però si que hi hem col·laborat. Un rector responsable ha d’intentar posar-hi remei. No és dolent això, oi?

Si s’està d’acord en els objectius la resta arriba sol. Jo veig en segons quines mogudes el conservadorisme en estat pur. Que no es mogui res, especialment el lloc on jo sec. No ho dic pel professor que contesta l’entrevista.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació