Enric I. Canela

Un article del diari El Paí titulat La endogàmia arriba al 73% dels docents. Un bon treball que barreja dades, anècdotes i suggereix causes. Les causes, reals, són relativament clares: una escassa cultura de mobilitat; dificultats socioeconòmiques, en canvi de localitat, habitatge…; universitats arreu poc diferenciades; i impossibilitat de negociar salaris. Solucions n’hi ha. Des de la coacció (impossibilitat d’aconseguir una plaça allà on s’ha fet la tesi doctoral sense el pas per un altre centre) fins les ofertes econòmiques atractives.

L’article va acompanyat de dues opinions:

El conjunt dóna una visió acurada del problema i de les conseqüències. Entre elles destaca que es produeix molt menys sense moure’s.

4 respostes a “Una revisió de l’endogàmia”

  1. […] Ho fa sota la idea que la universitat de l’Estat està per sota de les bones del món. El primer és un que ja he comentat: Una revisió de l’endogàmia. […]

  2. […] creada per un sistema vell i anquilosat. El problema no és el professorat, endogàmia o no (veure Una revisió de l’endogàmia), és la incapacitat del poder de reformar la […]

  3. […] Romper inercias. Parla d’endogàmia i poca mobilitat. L’altre dia en parlàvem a Una revisió de l’endogàmia. L’editorial crida per la reforma de la universitat. Una línia […]

  4. […] que des del dia 1 de desembre dedica el diari a la universitat de l’Estat (veure Una revisió de l’endogàmia i Notícies […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació