Crítica a la universitat


Enric I. Canela

Avui llegia l’article Críticas (de ida y vuelta) a la Universidad de Lola Galán, la defensora del lector del diari El País. Té a veure amb les crítiques rebudes a la sèrie d’articles que des del dia 1 de desembre dedica el diari a la universitat de l’Estat (veure Una revisió de l’endogàmia i Notícies remenades).

Hi ha un altre article que no he comentat Ser mal profesor sale barato. És un article simpàtic, crític amb el professorat, però com que hi ha de tot, destaca el que no funciona. Bàsicament de la Universitat Complutense de Madrid, el redactor va anar a classe. Posats a criticar, es podria fe seriosament. Clar que el diari ha de vendre.

Es veu que aquests articles, especialment aquest, han provocat la indignació d’alguns professors. Jo crec que els articles del diari són parcials, esbiaixats i de poc nivell. Tenen un escàs rigor. Van uns redactors a quatre classes de Filosofia i treuen conclusions sobre l’ensenyament de Química. No ho fan, apunten i disparen, però de la lectura es pot passar del particular al general, malament, suspens en Filosofia. No guanyaran el Pulitzer.

Està clar que professors dolents n’hi ha, centres on hi ha incompliment, també. El model docent que tenim està aviciat. Hem passat del sistema antic (pre-Bolonya) a un mode (Bolonya). De fet tota la festa ha anat per convertir la nostra universitat en britànica i no sabem ni nosaltres ni els estudiants.

També cal dir que el control a la universitat és com la corrupció. Hi ha candidats a corruptes arreu, però si es controla, si les lleis, les normes i els controls funcionen, hi ha menys corruptes: cost – benefici, Si t’enxampen! Amb el professorat igual, si ets dolent s’aguanta l’estudiant. No hi ha més. Ningú controla i els estudiants creuen, amb raó, que queixar-se no serveix de gaire. Mecanismes, en tenim, però passa com la justícia. Si es queixa un estudiant de primer, potser quan arribi a tercer…

Ja he fet com el periodista, generalitzar. Ni és igual en tots els ensenyaments, ni és igual en totes les universitats. Serveixi, però, la meva volguda generalització per mostrar que falla el model i falla la norma.

Tan de bo el govern espanyol, la política, la justícia, la banca, … funcionessin tan malament com la universitat. Tanmateix, ara toca ficar-se amb la universitat. Ara han sortit uns ximples ha preguntar si està bé que el professorat universitari es dediqui a la política. Ho han fet perquè es veu que els de Podemos són professors temporals d’universitat. Dic ximples perquè no sé quina és o era, no sé que dir, la professió de Pilar del Castillo, Julio Iglesias, Alfredo Pérez-Rubalcaba, Mercedes Cabrera, Ángel Gabilondo, María Jesús Sansegundo, Cristóbal Montoro, etc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació