Enric I. Canela

Curta i distreta l’entrevista amb el comunicador científic Neil Degrasse Tyson. La titulen ‘EUA ja no es líder en ciència’. Potser ells veuen coses que jo no veig. És cert que la ciència està ara a més llocs, però avui encara podem dir que en la majoria dels camps les més grans oportunitats i les més grans descobertes es fan a EUA.

És el comunicador de la ciència més cèlebre de la seva generació. Astrofísic, director del planetari de Nova York i protagonista de la recent reencarnació de la televisiva Cosmos que consagrés a Carl Sagan en els anys 70, Tyson és també autor d’un bon nombre d’assaigs de divulgació. En els seus llibres, la seva particular segell, barreja de genials referències a la cultura popular i una capacitat d’expressió digna del millor encantador de serps, aconsegueix enlluernar qualsevol audiència. Acaba de publicar a Espanya Orígens (Paidós), on, al costat de la ploma de l’escriptor científic Donald Goldsmith, aconsegueix una particular quadratura del cercle: no escriure l’enèsim assaig científic perible que, mentre detalla els transitoris i més recents avenços en una àrea concreta de la ciència, perd de vista les grans preguntes.

Quan parla d’Astrofísica té més raó, segurament en Medicina no.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació