Enric I. Canela
Antonio Árias, esplèndid com sempre, escriu Discrepando sobre el coste medio en el sector público. L’article parla dels costos universitàries. La imputació de despeses, especialment de personal, a les diferents activitats.
Hi ha dues opinions. Una que és la del Tribunal de Comptes. L’altra per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, l’IGAE, (i assumida per la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació) i desenvolupada al Model de comptabilitat analítica per a Universitats.
El Tribunal de Comptes va i diu que la Universitat de Saragossa, al 2012, distribueix les despreses en un 82% a la docència i el 12% a la recerca. La Universitat de Saragossa, que aplica el mètode, lògic, el de l’IGAE, diu que és un 64% l que dedica a docència. La Universitat de Saragossa té un model de comptabilitat analítica excel·lent.
No acabo d’entendre com el Tribunal de Comptes diu això i discrepa de l’IGAE. Segurament ni s’ho han llegit i els informes del Tribunal de Comptes, en allò que fa referència a les universitats són molt dolents.
Aquesta discrepància posa en crisi el cost d’un ensenyament i el que paga l’estudiant, que no pot superar el 25% del cost. Diu el rector de la Universitat de Saragossa que el Tribunal de Comptes ignora la normativa sobre dedicació mínima a la recerca i la realitat d’aquesta dedicació que, en el cas de molts investigadors, supera amb escreix aquest mínim.
No seguiré amb la polèmica, les coses són tan òbvies! Segurament tampoc era polític dir que la terra gira al voltant del sol.