Enric I. Canela

Quim Bosch al seu bloc Eureka fa un article que titula: L’èxit de les universitats australianes. L’article té un gran interès i no pot ser sintetitzat de cap manera. És una autèntic pla que ens indica com ens hauríem e moure: universitats i país.

Les idees que Quim Bosch exposa o apunta les comparteixo.

No he dit gairebé res de l’article: descriu la situació australiana i fa una incursió comparativa amb Catalunya. Curiosament, no hi havia caigut, Austràlia és un país petit, demogràficament parlant i poden fer-se algunes comparacions sucoses. Una gran diferència és que Índia i Xina són a “tocar”, aquí ens cauen més lluny.

4 respostes a “La política universitària australiana”

  1. a 21 gen. 2015 a les 5:19 Quim

    Moltes gràcies, Enric.

  2. a 21 gen. 2015 a les 8:34 Enric I. Canela

    Ja saps, segueixo a la gent bona.

  3. a 21 gen. 2015 a les 10:21 Josep

    Tres comentaris:

    a) Certament el cas Australià mostra elements d’èxit en la internacionalització del seu sistema universitari. En tot cas, millor si des de Catalunya defensem una internacionalització de qualitat per davant de la de quantitat.

    b) Del primer punt, se’n deriva una segona idea que és la d’un possible sobre-escalfament en la qüestió de la mobilitat acadèmica internacional. La inversió que demana és elevada i es mantindrà mentre suposi un valor afegit clar i evident.

    c) Finalment, penso que en els propers anys veurem aparèixer nous eixos de mobilitat acadèmica. El “sud-nord” pot frenar-se, a canvi d’una major mobilitat “sud-sud”. Aquí, el factor preu serà important, però clau una bona relació preu-qualitat.

  4. a 22 gen. 2015 a les 9:06 Enric I. Canela

    Hola Josep,
    Penso que la teva anàlisi és més que encertada. Austràlia fa anys que va fer un pla estratègic per la innovació i va definir que eren el campus (amb permís de Nova Zelanda) d’Àsia – Pacífic. La seva estratègia,, sense tenir universitats líders, és molt bona. Efectivament tenen l’anglès, però també han fet una bona feina. La mobilitat acadèmica anirà a l’alça perquè el “client” xinès es mourà. L’estratègia dels països que vulguin jugar ha de ser definir espais per a aquests clients. No veig que això s’estigui fent a casa nostra. No és anar a fires, és crear estudis ad hoc, entre altres coses.
    El sus-sud funciona ja. Aviat entrarà Brasil en joc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació