Enric I. Canela

Quatre setmanes transcorregudes i L’Econòmic em torna a publicar un article: Els graus universitaris. L’editor en destaca: Si jo pogués decidir, tornaria a fer un curs preparatori per a la Universitat, per aquells que hi volguessin accedir, amb carreres de tres, quatre i cinc anys, i màsters d’un i dos anys. Combinacions diverses haurien de ser possibles. Res no hauria d’impedir que en un mateix territori, l’àrea de Barcelona, per concretar, hi pogués haver químics de tres, químics de quatre i químics de cinc. Caldria, però, fer un pas més i parlar de nivell i competència. Un altre dia ho farem.

Tant de bo hi estigueu d’acord i puguem lluitar per canviar les coses.

2 respostes a “A voltes amb els graus universitaris”

  1. […] dia vaig escriure A voltes amb els graus universitaris on podeu llegir la meva reflexió al voltant de tot plegat. Una reflexió, per altra banda, que […]

  2. […] Jo diria que la vaga es fa sense reflexió. Una de les coses que diu Guy Haug és que la reforma espanyola, la del 2007, no va entendre l’objectiu del Pla de Bolonya. Com no podia ser altrament, l’expert ens diu que el sistema universitari s’afeblirà amb graus de tres anys. Graus únics. La idea és mesclar i tenir formacions diverses. Si més no és també la meva opinió (veure A voltes amb els graus universitaris). […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació