Enric I. Canela

Sentia que Xavier Melgarejo, que coneix perfectament el model educatiu finès, model d’èxit i europeu, no creu que serveixi adaptar el model d’aquell país aquí. Cada país té unes característiques diferents. A Finlàndia la família educa. S’imagina algú la família educant aquí? La veritat és que jo no. Només cal veure els horaris laborals i els de la TV. Si realment volem tenir un bon sistema educatiu cal començar a creure que per fer-ho cal educar els pares.

Una cosa que seria un encert és adoptar l’hora del Regne Unit, la geografia no enganya. Després adaptar els horaris laborals al rellotge circadiari. Els animals tenim uns ritmes que ens fan funcionar millor. Les rates són nocturnes i nosaltres no.

Finalment cal, com diu l’expert Melgarejo, dignificar el mestre. Per què un metge és una persona altament considerada i un mestre no? Per altra banda si mirem amb quin nivell pot un estudiant entrar a estudiar la carrera de mestre…

Com m’agrada recordar, jo puc aprendre a pintar però no seré mai un pintor. Igual, un pot estudiar per mestre, però d’això a què ho pugui ser…

Si mirem el perfil i el currículum dels que decideixen les coses veureu que és impossible fer res. Fer una llei d’educació vol dir pensar primer en un model educatiu, decidir-lo i després la llei. Fer un model educatiu no és de polítics. Tampoc nomes de pedagogs.

Recordo que fa un anys, al 1997, es va elaborar al Regne Unit l’informe Dearing. Objectiu: reformar els sistema universitari. El coordinava Sir Ronald Ernest, el Baró Dearing, no era de la professió.

Segurament no és una bona idea deixar que les coses les resolguin només les parts interessades.

2 respostes a “Un país nou ha de canviar el model educatiu”

  1. a 21 febr. 2015 a les 10:16 Josep

    Una bona reforma demana temps; les actuals legislatures són, sovint, massa curtes per fer les coses de manera consistent. No sóc expert en els efectes del canvi d’horari sobre les persones. De totes maneres ens cal revisar els actuals ritmes de vida. Segur. Em temo que gastem massa temps en coses poc interessants.

  2. a 22 febr. 2015 a les 10:55 Enric I. Canela

    Josep,
    Jo no sóc pas expert en l’horari i l’educació, però si conec la relació entre horari i ritmes vitals. L’horari català és anti-natural.
    El país dom poc i dormir poc no és bo per a res.
    Què fa un nen veient un programa de TV dissenyat per a idiotes?
    Què esperem què passi.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació