Enric I. Canela

No he llegit el llibre Inequality, what can be done?, d’Anthony Atkinson. Si he llegit el de Xavier Ferràs INEQUALITY (DESIGUALDAD). Escriu al post que Atkinson argumenta que la desigualtat no és inevitable, no és una cosa que vingui donada, com el clima, sinó que és el producte d’un comportament humà conscient.

No entro a reescriure ni a debatre el que diu Ferràs. Hi estic d’acord i us recomano la lectura. Això si, expresso la meva profunda discrepància respecte a la idea que la desigualtat és alguna cosa provocada conscientment.

L’equilibri és la mort. El món està en desequilibri, quan les coses s’anivellen esdevé la pau eterna. La gent neix diferent i lluitem per la igualtat d’oportunitats. Si ara repartíssim els recursos per igual entre persones, al cap d’un cert temps tots tindrien diferent situació. La igualtat seria el fruit del comportament humà conscient. La desigualtat és el fruit del comportament humà inconscient o natural.

Justament el que fem és lluitar contra la desigualtat natural per “salvar” els que per circumstàncies prenatals o sobrevingudes tenen pitjor situació. Efectivament, hem de ser solidaris i fer això, oferir igualtat d’oportunitat, lluitar contra la desigualtat, contra natura. Hem de crear el desequilibri per créixer i després saber ajudar als que no han reeixit.

Un dels grans errors dels sistemes educatius és voler que tots siguin iguals a classe. Que tothom aprengui el màxim que pugui, però no tots seran iguals. Com fer-ho sense que això perjudiqui a uns i altres? És l saviesa dels bons pedagogs.

La natura és cruel, el feble mor. Un savi professor advocat i economista, persona que admiro, em deia: és creix amb el desequilibri.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació